Campanya de la dreta: ¡Comunismo o libertad!
La campanya electoral per la presidència de la Comunitat de Madrid, la petita Espanya com ara es coneix, ha posat al descobert que existeix un espanyolisme agressiu i conservador que s’ha llançat de front contra les esquerres amb l’eslògan de “¡Comunismo o Libertad!”
Campanya sense debat de la dreta
De fet no hi ha hagut debat, ni propostes per part de la dreta. Només confrontació amb les esquerres que parlen de “democràcia” davant les posicions reaccionàries amb les quals topen, d’una societat acostumada a viure de rendes amb alts nivells.
Ayuso és la candidata ideal per aquest tipus de gent que vol viure sense fre i sense pagar impostos, aprofitar tots els tripijocs possibles i les subvencions de l’Estat.
Campanya de "Madrid és millor que Catalunya"
Madrid és la capital de la Comunitat i d’Espanya, i això és indiscutible. Per Isabel Ayuso a Madrid hi ha la llibertat que no tenen els catalans, tot i que no va poder demostrar-ho per què va venir a Barcelona sense trobar-se amb cap conflicte ni aldarull motivat per la seva visita.
Ayuso, que també es presenta com la núvia d’Espanya cantant les excel·lències de Madrid, no ha parat de fer ofertes als catalans perquè vagin a Madrid. Sobretot les empreses. Farà més pàtria si aconsegueix que ciutadans i empresaris catalans marxin a Madrid, on diu que pagaran menys impostos sense importar-li que empobreixin Catalunya amb la seva marxa. Competència deslleial i mala fe sens dubte, però és la política.
Eleccions, un fracàs pel socialisme i Podemos
Les eleccions han resultat un fracàs pel socialisme i no diguem la gent de Podemos. La majoria dels vots ha estat per les dretes. El PP i VOX poden disposar de tot el poder a Madrid. Només s’ha salvat Mas Madrid que ha recollit el vot dispers dels votants decebuts del PSOE i Podemos. Però el resultat és que sumant PSOE, Mas Madrid i Podemos, no tenen prou força per fer seu el poder de la Comunitat.
Madrid ha tornat a caure en mans de la dreta partidària de la vella Espanya i desconeixedora de la diversitat, excepte les platges de Galícia, Santander, Múrcia, Benidorm, Gandia, Almeria, Màlaga i Marbella. Això condiciona les properes decisions del PSOE, esbroncat per uns ciutadans, convençuts que és hora de tornar a l’ordre dels partits conservadors i de la defensa dels valors d’Espanya.
Pablo Casado traurà profit de la caiguda del PSOE
El Madrid benestant, dels funcionaris i rendistes, no té gens d’interès per buscar solucions a les cues de la fam i els desnonaments dels immigrants i els que estan a l’atur, consideren que la seva sort és un problema de l’Estat. Ara convé tornar a patrocinar les curses de braus i que Florentino Pèrez pugui pagar la remodelació de l’estadi del Reial Madrid.
La patacada electoral del PSOE repercuteix en la Moncloa, ja que Pablo Casado en traurà profit. Aquest socialisme, fet a l’espanyola, no tira i el PP ara farà tot el possible per fer-lo caure. El PP té pressa per entrar a la Moncloa i no atorgar els indults als presos polítics. Pel PP la repressió ha de seguir a Catalunya. Pel PP, el català és una llengua a extingir.
El PP vol controlar els Fons Europeus
El PP també té pressa per controlar els Fons Europeus. La reconstrucció econòmica no ha d’anar a segons qui, i menys a Catalunya, perquè el que compte són les empreses espanyolíssimes i amb suficient poder per controlar el mercat, amb independència dels treballadors que hagin d’acomiadar.
Aquest gir, que era previsible a Madrid, no ha d’agafar desprevinguts els polítics catalans, per la repercussió que tindrà. Bo serà que ERC i Junts ho pensin abans que arribin noves sorpreses i decideixin construir amb urgència la unitat d’acció que ara necessitarà Catalunya.
Las asociaciones profesionales apelan ante Europa
Uno de los problemas evidentes de los hechos acaecidos en otoño de 2017 en Cataluña, ha sido el protagonismo que ha adquirido el poder judicial y como se ha descompensado absolutamente, el lógico y necesario equilibrio entre los poderes del Estado. La inacción de Mariano Rajoy como presidente del gobierno, a la hora de encarar políticamente dentro de la tarea política las demandas del independentismo catalán...
Estat i partits
La política de partits té una funció hegemònica Els partits, segons la ciència política, en democràcia estan destinats a dirigir la vida política d’un país, per què permeten la selecció dels seus dirigents. Tenen una funció hegemònica que es pot valorar pel desenvolupament de la vida interna dels mateixos partits i les seves relacions amb la societat.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български