

Macron reinventa el sistema, per aturar l'avenç de l'extrema dreta
Macron va guanyar les eleccions presidencials franceses i sap que el resultat per molt que sembli bo no impedeix que l’extrema dreta avanci i no renuncia a les institucions.
Macron està obligat a reinventar el sistema
Macron sap que la meitat dels votants ha optat per la política contrària a l’euro de Le Pen que s’ha renovat des del 18% de les darreres eleccions presidencials i ara ja pensa en les generals, les de l’aparell legislatiu. Macron ha rebut el favor dels jubilats, els benestants i el préstec del vot de les esquerres i la gent jove.
L’extrema dreta és evident que s’ha renovat i ha encaixat amb el sector obrer deprimit i les rendes més baixes a diferència de les esquerres que no han evolucionat i s’han ensorrat com ha passat amb el partit socialista.
Mélenchon és ara l’esperança per posar fre a Le Pen al Parlament. Però tots han de tenir en compte que 18 milions de francesos o no han votat o han anat a votar en blanc o nul.
Le Pen s’ha bellugat amb aparença d’ambigüitat i sap que ha guanyat espai, practicant la moderació i la contenció dialèctica. El seu objectiu no ha canviat que és el de desestabilitzar de sistema.
Macron està obligat a reinventar el sistema i abolir les distàncies entre comunitats i individus que no es poden excloure per raons culturals ni ètniques ni religioses. A Macron li toca dir i defensar que les lleis de la república estan per damunt de les religions, principi que ha de ser innegociable, respectant la llibertat de culte als qui respectin les lleis de la República.
El risc a França és la dretanització en lloc de l'alternança democràtica
L’ascens de Le Pen demostra que no existeix un model francès. No és França un país que faci goig per imitar políticament. L’excessiu protagonisme de la cultura ha generat desconfiança en el model del sistema quan el 70% dels francesos consideren, segons els sondejos fets, que està en declivi. El poble ha perdut confiança en la mateixa França. No sabem si Macron parlarà de desenvolupament nou o de progrés, per què la ciència continua aportant aplicacions pràctiques.
També la societat amb què es troba Macron exigeix una millora del benestar i dels nivells de renda. Els diners, segons el sociòleg Gérard Mermet continuen essent l’indicador de l’èxit o del fracàs de les persones, a més del factor generador de les desigualtats.
Ara no es produeix l’enfrontament entre una esquerra que vol una base igualitària i una dreta que vol una base llibertària. Però la situació de crisi obliga a l’Estat a reduir les desigualtats i avançar cap a la solució dels problemes.
En els moments actuals els conceptes i les nocions de dretes i d’esquerres a França no volen dir res davant la problemàtica a resoldre i les exigències de l’extrema dreta. Un sondeig de 2012 va oferir el resultat clarificador de què un 52% dels francesos no confiaven ni en la dreta ni en l’esquerra per governar França, fet que s’ha tornat a repetir aquesta vegada…
El risc a França com al regne d’Espanya és la dretanització en lloc de l’alternança democràtica. L’extrema dreta creix entre la població a causes de la immigració i l’esborrat dels valors tradicionals.
El que Macron no pot deixar de banda és la societat si vol sobreviure com a president, salvar amb Mélenchon les eleccions generals de juny i començar a canviar el sistema, inclús compartint poder i govern amb altres idees.