
Llibertats com a dret universal protegit per lleis
Les llibertats es consideren un dret universal que està protegit per lleis que obliguen a respectar el principi de confiança. En una societat democràtica seria irregular pensar que les lleis no són la garantia dels drets de la societat.
La legislació no és estable
A Espanya no s’accepta la llei no escrita que converteix en legal els actes de decisió i de disposició no expressament prohibits. L’Estat, per tant, no pot tenir altra funció que la de preservar els drets de les persones que s’han convertit en els seus súbdits.
Democràcia sempre ha sigut sinònim de l’estat de dret sempre que es respecti que el veritable legislador és el poble. La democràcia i l’estat de dret són les limitacions del poder.
Però fer compatibles limitacions injustes amb l’estat de dret és el que passa a l’Estat espanyol i es fa compatible la llei amb la violació de drets humans.
La legislació no és estable perquè canvia a cada canvi de govern de l’Estat i no contemplen l’equitat. L’Estat ignora que l’estat de dret és també una realitat cultural vinculada al desenvolupament de les democràcies.
La democràcia no garanteix l'emissió de lleis justes
La idea de la llei en conseqüència va lligada a la sobirania parlamentària un cop escollits els representants parlamentaris de la ciutadania.
La llei com a definició no existeix ni a la Constitució ni al Codi Civil. Però si existeixen els drets personals, les obligacions i els principis generals que la llei permet i garanteix.
Cal tenir present que la democràcia no garanteix l’emissió de lleis justes. Doncs és la voluntat del legislador la que dona sentit i orientació a les lleis que s’acaben imposant al dret, a diferència del criteri català que només considera la llei una expressió externa del dret.