Llibertat i responsabilitat, l’etern debat

Pot ser hem explicat poc que una de les característiques essencials d’un règim democràtic és la llibertat i la responsabilitat social, per què quan els pobles es proposen construir el seu futur en temps de crisi, confusió i perplexitat històrica es fa necessari adoptar una actitud de renovació dels valors democràtics, crear nous valors que desenvolupin els principis sagrats de la llibertat i la dignitat humana.

En un règim de llibertats l’individu ha d’ésser sobirà, lliure i tolerant. Però també ha de ser responsable socialment i saber respondre amb justesa a les necessitats i les exigències de l’altre i de la societat.

També ha de reconèixer el demòcrata que la persona humana i la seva llibertat és un punt privilegiat de la seva atenció política i social. També ha de acceptar que el progrés es fa en el desenvolupament de la raó i la col·laboració social, sense dependències ni antagonismes.

Amb la llibertat ha de créixer la veritat i la justícia. La veritat actual i la justícia que administrem no es poden considerar com a respostes definitives, diria un liberal d’esquerres, doncs ha de plantejar-se de nou a mesura que es modifiquen les circumstàncies socials i polítiques en la vida de la societat.

Llibertat i responsabilitat són principis que permeten exigir democratitzar la societat mitjançant una participació amplia i igualitària per a tothom, però amb un Estat que protegeixi les minories, garanteixi els drets fonamentals de la ciutadania i no confongui arbitrarietat amb discrecionalitat a l’hora d’exercir l’autoritat.

La defensa dels drets del poble català en la seva autodeterminació forma part indivisible de la llibertat que els catalans tenen per objectiu concret a assolir.

Espanya està encara en lluita amb sí mateixa per convertir-se en una societat moderna, avançada i estable. Però cal superar les dificultats del moment històric que vivim que sembla optar per un model més proper del passat que del futur.

A Espanya els valors humans i socials bàsics continuen contraposats davant un dissortat criteri de menysvaloració del treball i la insolidaritat dels sectors socials enrocats en l’egoisme i l’afany d’enriquir-se ja sigui defraudant, evadint diners o emparant-se en la corrupció.

Espanya no ha transformat suficientment les seves estructures donant per bones solucions que s’allunyen de la llibertat, el progrés i la justícia social. Per començar ¡’Estat ha d’estar al servei del poble i no d’uns interessos de domini d’interessos que comprometen la dignitat humana.

Novament s’ha de recordar que només la elaboració democràtica de les lleis, enteses com la expressió de la voluntat popular pot ajudar a institucionalitzar l’Estat de Dret com a forma d’organització en la que siguin reals i efectius els principis de llibertat i imperi de la llei i la justícia.

Els anys de la transició havien de donar un impuls al canvi de valors que havia imposat el règim polític anterior contraris a la modernitat i a les llibertats, adormint el sentit de responsabilitat que ara veiem no ha quallat suficientment.

El problema segueix essent trobar la resposta adequada a les necessitats de la societat i una escala de valors que parteixi de la llibertat i la responsabilitat social, a més de desburocratitzar l’administració i apropar el poder social de l’Estat a la mateixa societat per construir una nova societat solidària.