Llibertat d’expressió sense límits?

El dret d’expressar idees, pensaments i opinions lliurement i difondre-les a través de qualsevol mitjà o mètode de reproducció oral o escrita, és un dret fonamental i és essencial per garantir la democràcia.

Sense la llibertat d’expressió i de comunicació no es poden exercir tota la resta de drets, doncs els ciutadans no serien lliures i l’Estat no seria democràtic ni practicaria la transparència que actualment fa amb prou feines.

Però el dret individual no pot alterar l’ordre social per què existeixen limitacions a l’ús i exercici d’aquest dret. Tota informació ha de ser plural, complerta i correcte que és el que afavoreix el bon funcionament de la vida social.

El límit està sempre en el respecte a la dignitat de la persona humana que inclou el dret a no ser injuriat, difamat ni calumniat. També en el dret a la intimitat, la pròpia imatge i a la no discriminació.

La opinió pública s’ha de poder formar sense censura prèvia ni autocensura, ni pressions externes per afavorir o fer desaparèixer certes informacions. Però l’interès públic i el resp0ecte al pluralisme social tampoc poden ser manllevats per interessos de poder com no sigui vulnerant la dignitat de la ciutadania afectada.

Però ara som en una situació on encara s’acusa per enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i injúries a les institucions de l’Estat informacions que afecten a la immunitat i inviolabilitat de la corona i es pràctica la por a la repressió segons el que es digui com va passar amb Pablo Hassel i en Valtònyc exiliat a Brusselles.

Es penalitza encara a Espanya les formes d’expressió que no donen llustre i són inoportunes, a més de considerar que ¡ofenen per què són crítiques i no diuen el que agradaria sentir.

Una certa premsa ven la seva llibertat per obtenir subvencions i anuncis institucionals, com també actuen emissores privades de teledifusió en el mateix sentit.

De fet la llibertat d’expressió i de informació passen per uns mals moments al Regne d’Espanya. La repressió contra qui protesta sorollosament i es manifesta exigint la llibertat dels presos polítics tallant carrers, per exemple, no presenta bons auguris per a temps propers en que es tornarà a parlar públicament i exigir la independència de Catalunya.