
L'Estat, establint les repúbliques
Des de fa molts anys l’Estat ha seguit un procés d’enfortiment mentre es liquidava el dret diví dels monarques i s’establien les repúbliques. Les repúbliques estaven concebudes com l’eina de construcció de la ciutat humana i de la llibertat real, segons deia Albert Camus en el seu llibre L’home revoltat.
L'omnipotència creixent de l'Estat
L’omnipotència creixent de l’Estat, segons Camus va prosperar amb els dirigents com Napoleó, Stalin, Mussolini, Hitler, que van dur endavant les seves ambicions imperials fins al fracàs, deïficant l’irracional.
La solució d’aquells temps era declarar-se enemic de tots inclosos els cristianismes existents practicant un cert nihilisme o creant un déu com argumentari de l’èxit, si bé només creien aquests personatges en l’acció sense fe, com diu Camus, però arrossegant els pobles cap a la destrucció.
El nazisme, segons Camus va ser la culminació de valors degradats d’uns quants homes que van intentar imposar-los a tota una civilització amb un veritable instint de dominació, amb el combat permanent contra els enemics per destruir-los.
Els principis de la força, el dinamisme violent i cínic
A un Estat dirigit d’aquesta manera poc li importa devastar el país per què el que importa és la força, amb un dinamisme violent i de principis cínics.
Aquesta evolució de l’Estat porta a la mort de la llibertat i a l’esclavitud de l’esperit amb la dominació de la violència, fent intervenir en política totes les formes de menyspreu, donant a la legalitat un paper secundari.
Els pactes es poden trencar fredament si els interessos de l’Estat es troben en risc. El Bé Comú no importa, ja que l’orde nou d’aquest Estat no exigeix que es faci el bé. El que importa és l’eficàcia de l’Estat.
L'Estat s'ha de desvincular del residu imperial
Al regne d’Espanya també s’ha produït aquest fenomen amb l’adveniment de la dictadura del general Franco, heretat pels primers governs de la democràcia i darrerament per un socialisme reconvertit en col·laboracionista del gran capital, que no converteix Espanya en una nació civilitzada tot i ser membre de la Unió Europea.
El poble rebel català ha dut a la desesperació l’orgull patriòtic dels dirigents espanyols, situació que ha provocat l’aplicació de la raó irracional contra el poble de Catalunya intentant la unificació creient Catalunya nació vençuda, però sense veure que la nació catalana segueix disposada, en paraules de Camus, a impulsar la història endavant.
L’Estat s’ha de desvincular del residu imperial i adaptar-se a la nova realitat dels pobles que, com Catalunya, bateguen a la cerca de la seva llibertat buscant l’aplicació de lleis justes i socials.