Viure és anar descobrint noves pors també. I una realitat: no es pot desactivar la por perquè forma part de la nostra essència.
Reducció de la xarxa de les pors
Avui en dia hi ha una proliferació de discursos que ens repten a adaptar-nos als entorns on vivim. I, com l’altra cara de la moneda, hi ha discursos que conviden a la transformació o fugida d’aquests entorns, curulls de pors.
Un símptoma de progrés personal i col·lectiu és la reducció de la xarxa de pors que ens envolten. I aquest propòsit de dominar les pors, fins a deixar-les a nivells minsos, és un dels sentits de la vida.
Les pors racionals i les pors irracionals
Hi ha pors ben racionals, ben definides i concretes. Pors que s’esvaeixen sovint quan determinats entorns es transformen. I també hi ha les pors irracionals, sempre al llindar dels trastorns mentals. Aquestes pors irracionals, ancorades ben endins de l’individu, molt sovint no desapareixen quan l’entorn es transforma; s’arrosseguen arreu.
La filosofia ha adoptat dues postures ben definides per plantar cara a les pors. Reforçar la nostra capacitat davant de certs entorns basardosos. O reforçar la nostra capacitat transformadora per desfer certs entorns basardosos. Particularment em decanto per transformar entorns.
Escollir les emocions per reduir la por
La realitat és tossuda i ens mostra que, com a humans immersos dins d’un tirabuixó de progrés, podrem escollir les nostres emocions tot intervenint obertament en les estructures de l’entorn. I volem escollir amb totes les conseqüències fins a reduir la por, i també la tristor, en escorrialles minúscules d’un passat amb massa foscor i massa misèria.
Autoconeixement: conèixer-se a un mateix
Una màxima que normalment s’associa a Sòcrates, però que també la proclamaren altres pensadors. Sembla una proposta interessant, sembla la recerca que ha d’esdevenir un dels sentits de l’existència. Una recerca gens fàcil sens dubte.
Qúestionar frases que semblen veritat
Els éssers humans som molt vulnerables a les incidències que ens envolten i just aquí rau la nostra grandesa i, també, la nostra capacitat d’autodestrucció. L’anàlisi d’aquesta vulnerabilitat dona per molts discursos psicològics, humorístics, mèdics, filosòfics…
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български
El segle XXI podia semblar, d’antuvi, que havia de ser el temps de reducció de les pors. I ja estem veient, en molts aspectes, que no. Pura misèria de la raça humana…