Les finances de barcelona en perill

No està gens clar com acabarà el tema de les finances de la ciutat de Barcelona. Es parla de pèrdues en els ingressos com a conseqüència de la crisi del Coronavirus, i darrera les pèrdues, la paralització d’inversions.

La més important podria ser la crisi de l’habitatge social. L’Ajuntament disposa de solars per construir, però no ha posat en marxa el pla que va comprometre en el seu programa electoral.

Tampoc revitalitza els pisos que va adquirir amb aquesta mateixa finalitat d’allotjar famílies vulnerables sense llar. No diuen res dels habitatges amb la construcció aturada per ordre judicial com és el cas de l’edifici situat als carrers Londres/Villarroel.

Els propietaris d’hotels han descobert que poden aplicar la llei del mecenatge per desgravar si cedeixen hotels per allotjar avis. Els titulars d’explotacions de residències de gent gran fugen d’estudi a l’hora de donar explicacions de la seva organització i inversions.

Les residències posades en marxa per constructores que van veure amb aquest negoci la sortida de la bombolla de 2008 s’allunyen dels criteris de servei públic per què les han convertit en parkings de vells.

El drama dels menjadors socials i la distribució d’aliments continua en mans de Creu Roja, el Banc dels aliments, Caritas, algunes parròquies i entitats socials. Però el públic demandant puja i també es veuen cues a la porta dels supermercats a l’hora de treure el material caducat. Hi ha qui prefereix menjar caducat que no menjar res.

El tancament d’empreses, petits negocis, bars amb terrassa, impagaments, també es nota a les arques municipals. Ha baixat la recaptació i no veiem que l’Estat aporti el que els ajuntaments necessiten. La crisi serà llarga i dolorosa. També per les arques municipals, però no veiem que l’alcaldessa s’ajusti el sou, ans al contrari. Ella i tot l’equip necessiten més diners. JA han deixat de ser treballadors assalariats per què ara són càrrecs.

L’obra pública quedarà endarrerida per manca de fons per activar-la. També les dificultats per accedir al crèdit institucional limiten la capacitat de despesa municipal que ja compta amb una xifra important amb els costos dels funcionaris. S’aprimarà la plantilla?

L’important són ara els serveis socials. L’assistència a la gent vulnerable guanya importància després del que hem vist ha passat a les residències de gent gran i els que han anat morint sols a casa.

Pot ser caldrà canviar les aplicacions del pressupost i destinar-lo als ajuts socials indispensables que van des de la renda mínima de ciutat a la reordenació dels serveis socials i deixar-se de festes i festetes.

Tampoc es resoldrà el problema limitant encara més la circulació de vehicles, encarint els aparcaments i l’impost de circulació com a nova aportació de l’equip municipal a la seva cotxefòbia amb la que ha posat en perill més de 150.000 llocs de treball ficant-se amb el sector de l’automoció.

Podria aprofitar ara l’alcaldessa per oferir els funcionaris municipals per resoldre el problema de col·lapse del Registre Civil, i fer que es traspassin als Ajuntaments les competències del Registre en matèria d’inscripcions com també els matrimonis. Això li permetria cobrar alguna taxa.

A l’Ajuntament actual li falta visió per fer rendible la seva gestió. No és sols una qüestió de cobrar per les concessions o per els serveis prestats directament. És una qüestió d’invertir el que cal i no en el que no es necessita en temps de crisi i de preveure que no s’hauria de gastar més del que es té o no es pot aconseguir que és la veritable funció del pressupost.