La solidaritat, gran principi del socialisme
La solidaritat s’ha presentat com el gran principi moral, l’essència del socialisme. Solidaritat vol dir que tots els interessos es troben a cobert de totes les vicissituds que es puguin produir en la societat, segons defensa Josep Llunas, periodista anarquista del segle XIX.
La solidaritat no és caritat
Solidaritat no és caritat ni beneficència, activitats d’una part de la societat conservadora que aprofitava per fer balls de societat i ostentació pública de taules o selectes mercats de beneficència, amb aparents finalitats de recaptació de fons pels desfavorits, convençuts de fer un gran acte de justícia distributiva, però confosa amb la caritat que ofenia i feria el cor del pobre més que guanyar agraïments.
Fraternitat, assistència, igualtat, justícia social, civilització, són elements característics de l’autèntica solidaritat. Basat en aquests principis existeix un pensament que ens apropa a l’anarquisme que defineix l’acció basant-se en el coneixement de la societat, amb un objectiu de transformació social. Solidaritat sense objectiu de transformació social es converteix en paraula buida en una política d’esquerres.
L'anarquisme es basa en l'autogestió
Però de l’anarquisme ens interessa ara l’estudi dels seus principis polítics i ideològics com ideologia socialista i revolucionària que es proposa la substitució del sistema actual de dominació per una altra d’autogestió.
Es tracta de produir la transformació social i del model de poder, partint de la crítica de la dominació, sense deixar de debatre els corrents i objectius, ja que una cosa és el mercat autogestionari, versus planificació democràtica, i una de ben diferent el col·lectivisme versus comunisme.
L'anarquisme com a moviment de masses
El debat permanent d’aquest sector ideològic és revelador de la falta d’acord en el moviment anarquista per les diferents concepcions d’organització i acció que l’integren.
L’anarquisme és un moviment de massa que, segons Felipe Corréa, defensa l’organització en diferents nivells que depenent de la manera com siguin conquerides les reformes que condueixin a la revolució.
La solidaritat de les masses va fer néixer l'anarquisme
L’anarquisme és així una ideologia que va sorgir de les classes dominades en plena lluita de classes durant el segle XIX, buscant substituir el sistema d’opressió social i les seves estructures de classes socials, és a dir, fer desaparèixer l’estructura de dominadors i dominats.
El mateix Bakunin explicava que la diferència entre classes socials era prou clara: Aristocràcia nobiliària, aristocràcia financera, alta burgesia, petita burgesia, proletaris de les fàbriques i les ciutats, els grans propietaris i els treballadors del camp. Els proletaris eren treballadors assalariats, precaritzats i marginats.
La democràcia moderna trencà l'estratificació
Uns, per tant, privilegiats de la terra, l’habitatge i el capital, l’accés a l’educació, i els altres, les classes obreres, servidores de la burgesia i l’aristocràcia del capital, desheretades i privades del capital, sense accés a l’educació o qualsevol altre tipus d’instrucció que no fos la militar en cas de lleva de tropes.
Trencar aquesta estratificació social sense violència és un dels mèrits de la democràcia moderna i el sindicalisme que ha implantat el sufragi universal i les regles de la democràcia representativa, junt amb el reconeixement dels drets humans que inclouen els dels treballadors a una vida digna i un treball sense explotació, amb un salari just.
La solidaritat de la democràcia és diferent de la revolucionària
La democràcia ha permès enfocar la solidaritat social d’una manera diferent de la revolucionària, tot i que ja és la gran revolució de les consciències i l’ètica pública.
Diners públics per a les necessitats socials
Després d’un any de pandèmia, la crisi sanitària i l’econòmica s’acarnissen amb la classe obrera i els sectors populars. Amb l’atur oficial en 4 milions, un informe d’Oxfam xifra en un milió els nous pobres en aquest any.
Democràcia pensada amb esperança
Cada dia es va esvaint més el dubte que la democràcia espanyola és una democràcia fantasma que està aconseguint que una part de la societat clami per l’abolició de la propietat privada i de l’Estat dominat per l’IBEX 35.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български
One thought on “LA SOLIDARITAT COM ESSÈNCIA DEL SOCIALISME”