LA PROTECCIÓ DE LES MINORIES NACIONALS

Josep Pané

maig 20, 2021

Pensament

Principi d'autodeterminació: Quebec, 50% +1

Fa pocs dies va sortir la notícia que el Tribunal d’apel·lació del Quebec (l’equivalent al TS) dona validesa a sis articles de la llei federal que regula el dret de secessió unilateral d’aquella província. Aquests sis articles, inicialment impugnats, assenyalen que el poble quebequès té el dret inalienable d’escollir lliurement el règim polític i l’estatus legal del Quebec i estableix el criteri del 50% + 1 dels vots per validar la independència de la província. El líder del partit Quebequès ha dit que “És trist veure que una norma com la del 50%+1 necessita una llei específica i dues decisions judicials per ser reconeguda. No hauria de ser així en una democràcia normal”.-

Principi d'autodeterminació dels pobles

Tot i que la Constitució canadenca no té la rigidesa de l’espanyola i altres continentals pel que fa a la indissolubilitat de la nació, la decisió de l’Alt Tribunal quebequès suposa un suport a les ànsies d’autodeterminació dels catalans i resta arguments a què s’omplen la boca condemnant les declaracions unilaterals d’independència, titllant-les d’anatema jurídic.-

El cert és que comença a haver-hi corrents de pensament i algunes decisions judicials, favorables al principi d’autodeterminació dels pobles i el suport a les minories nacionals en els casos en què tals circumstàncies es donen i les dites minories estan perfectament definides per la història i la geografia.-

Declaració de bones intencions

Ve a tomb citar la Resolució 47/135 de l’ONU, de 3 de febrer de 1993, que és concreta en un text de 9 articles. És una declaració de bones intencions, sense força d’obligar als Estats membres, però enunciativa d’uns principis aclaridors que convé tenir en compte per formular teories sobre el concepte i sobretot el dret de les minories nacionals, com ara la celebració d’un Referèndum d’autodeterminació.-

A l’Annex de la Resolució citada, pàgina 4 s’hi diu: “CONSIDERANT que la promoció i protecció dels drets de les persones pertanyents a minories nacionals, ètniques o religioses i lingüístiques, contribueix a l’estabilitat política i social dels Estats i que la promoció i realització dels drets de les persones que pertanyen a una minoria nacional forma part del desenvolupament del conjunt d’una societat, dins d’un marc democràtic basat en l’imperi de la llei, contribuirà a l’enfortiment de les relacions d’amistat i cooperació entre els pobles i els Estats”.-

Principi d'autodeterminació, Catalunya hi té dret

Com s’ha dit a bastament, Catalunya reuneix les característiques de minoria nacional a partir de la definició de 1.954, ja que està conformada per un grup no dominant de població, que posseeix i vol conservar determinades tradicions, llengua i dret propi, clarament diferenciats de la resta de pobles de l’Estat.-

El problema sorgeix quan a aquesta definició s’hi oposa la Constitució de 1.978 que declara la indissolubilitat de la nació espanyola, com a llei que ens obliga a tots basant-se en un pacte social establert entre tots els espanyols.-

La minoria nacional catalana té la condició de poble

Es tracta doncs, de trobar justificació legal que pugui fer valdre davant de tribunals europeus i internacionals el fet que la minoria nacional catalana té la condició de poble, en el sentit de la Resolució 47/135 de l’ONU, abans comentada i que tal condició sigui reconeguda internacionalment.-

Si considerem la constitució del 1978 com un contracte que vincula tots els espanyols, sembla coherent que a aquest contracte hi siguin aplicables els principis generals pels quals aquests (els contractes) es regeixen, entre ells les seves causes de resolució.-

L'estat espanyol incompleix obligacions amb Catalunya

Essent notori, provat i contrastat en multitud d’articles d’opinió, dades oficials i estadístiques públiques que l’estat espanyol ha incomplert i incompleix nombroses obligacions legals amb Catalunya, aplicant a tals incompliments la teoria del contracte, apel·lant a principis d’equitat i sentit comú, sembla que hi hauria raons suficients per atorgar a la part perjudicada les facultats de resolució contemplades al Dret d’obligacions, recordant que l’article 1.124 del Codi Civil estableix que la facultat de resoldre les obligacions és implícita en les recíproques i que el perjudicat pot escollir entre exigir el compliment o la resolució de l’obligació.-

Per si amb el Codi Civil no n’hi hagués prou, entenc que hauria de ser factible apel·lar també a la doctrina del Rebus sic stantibus, que com és sabut permet la modificació de les prestacions obligacionals d’un contracte o la seva resolució a causa de la concurrència d’un succés sobrevingut que modifiqui les condicions per les quals el contracte es va formalitzar i que justifica, per tant, la seva resolució.-

Principi d'autodeterminació negat per l'estat a través del TC

La Convenció de Viena sobre el Dret dels Tractats, de 1980, recull en el seu article 62 els principis d’aquesta doctrina del Rebus sic stantibus (RSS), encara que no l’anomena expressament. La Convenció recull en el seu articulat que si un canvi fonamental en les circumstàncies que varen determinar les parts a celebrar un tractat transformen radicalment l’abast de les obligacions imposades pel tractat, la part afectada pel dit canvi pot, sota certes condicions, al·legar la resolució o la suspensió del tractat, de manera que tal previsió (article 62 de la Convenció) ha passat a constituir dret positiu.-

Com hem dit, hi ha nombrosos exemples d’incompliments del pacte constitucional per part de l’Estat espanyol vers Catalunya, sense anar mes lluny la mateixa Resolució del TC del 2010, de desballestament de l’Estatut del 2006 que després de tal Sentència va quedar desproveït de la major part de les facultats que havien d’enriquir-la políticament. A tal efecte, citar al catedràtic Pérez Royo que diu: “ El TC dió un golpe de Estado en Cataluña, al destruir los dos pilares en los que descansaba la constitución territorial y que se había pactado en la Transición, expresamente para Cataluña, desautorizando el pacto entre los dos Parlamento e ignorando el resultado del Referendum celebrado en Cataluña”.-

Trencament del pacte constitucional

Per tant, sembla que tenim aquí un evident trencament del pacte constitucional, que legitimaria a la part perjudicada a resoldre el contracte constitucional del 78, sobre la base de la teoria del contracte i també de la doctrina de la Rebus Sic Stantibus del Dret Internacional comentat.-

Els unionistes insisteixen que la Resolució de l’ONU relativa a Protecció de les minories nacionals o que el dret d’autodeterminació contingut als Pactes de Drets Civil I Polítics, que Espanya va ratificar al 1.977, només són aplicables en situacions colonials. Que passa, però, si els incompliments del pacte constitucional s’acumulen i es repeteixen?

Principi d'autodeterminació que hauria de quedar validat amb el 50% dels vots

Alguna conseqüència que no sigui la total impunitat, hauria de tenir la Sentencia del 2010 de l’Estatut, els incompliments pressupostaris registrats al Departament de Territori i fins i tot la mes pedestre i roïna afirmació de desballestament del sistema sanitari català.-

Entenc que si els partidaris de la independència van demostrant, en successives eleccions que el 50% s’ha superat, s’hauria de fer valdre jurídicament, davant dels organismes internacionals, aquest drets conformats per arguments de raó, justícia, equitat i sentit comú i que la naturalesa de les coses ens posa cada dia davant dels ulls.-

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!