LA PERILLOSITAT SOCIAL POLÍTICA

Pau Miserachs

gener 7, 2022

General

La perillositat de l'exclusió dels crítics en els partits

No està clar de quina llibertat política disposen els crítics que en els partits són considerats gent perillosa pel que poden dir. Es practica la censura i l’aïllament dels crítics dels llocs de responsabilitat. Les iniciatives que no venen beneïdes i dirigides des de la direcció d’un partit són la invitació a excloure els promotors.

La perillositat social, la normativa franquista que va substituir la de ganduls i malfactors

La fe en una ideologia o idees de fer país d’acord amb uns valors i principis molesten als que se serveixen dels valors i els principis per fer la seva capelleta, escalar dins de les organitzacions o simplement mantenir-se en el càrrec, si és possible fins a la jubilació. O bé canviar de càrrec per arribar-hi com ha passat amb consellers de la Generalitat que s’han servit de les portes giratòries dins del mateix partit. No cal dir noms, tothom els coneix.

Va existir en temps del franquisme una normativa sobre perillositat social que va substituir l’anterior de ganduls i malfactors. Molta gent avui LGTBI hi va passar pel jutjat especial. El dit tercer sexe estava perseguit a Espanya com ho va estar l’adulteri.

Els polítics instal·lats no se sap exactament el que fan. Molts ni es coneixen. Procuren passar sense aparèixer en actes públics. No se’ls veu lluitant contra el temps que destrueix la idea de la llibertat, acceptant l’arbitrarietat com a cosa normal.

Sembla que ens volen fer creure que només té valor la substistència

Tal com estem sembla o ens volen fer creure que només tingui valor la subsistència. Es polemitza sobre les crisis que travessem i les notícies dels informatius se centren en totes les desgràcies possibles. Sempre hi ha una crisi a punt per parlar del que no convé.

En política també hi ha traïcions i traïdors. Alguns ho són perquè callen per no entrar en conflictes. Altres per què es creuen servir al que possiblement serà triomfant. En dictadura són traïdors i, per tant, perillosos el que no afalaguen el règim i els comandaments.

Sobren doncs en política democràtica els deslleials, els falsos, els mentiders i els intrigants per interessos propis. També són traïdors i, en conseqüència, socialment perillosos en una democràcia els que veuen com s’estén la corrupció i no fan res per impedir-ho si en poden treure alguna avantatge.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!