La nova casa comuna de l’independentisme

Junts per Catalunya és el nou partit de Puigdemont que vol absorbir i superar la mateixa Crida i fer-se amb la base de militants del PDeCat, parlant d’apertura al poble. Ara situen al debat que per tenir República cal tenir independentisme fort.

Però en realitat és la reedició de la Casa Comuna d’Artur Mas. Molta crida a la unitat i a fer del nou JuntsxCat el centre indiscutible de l’independentisme. Això trenca la proposta plural i cooperació amb altres partits. Busquen majoria per fer i desfer com sempre va fer CDC.

Aquesta vegada sumen algunes personalitats de l’esquerra, de diferents procedències, com va fer CDC a les eleccions al Parlament de Catalunya dels anys 80. Gent d’ERC i del Reagrupament socialista de Pallach es van sumar al projecte Pujol, de la mateixa manera que gent d’ERC del Casal Bonavista de Barcelona com Francesc Viadiu i Joan Casanellas es van sumar al PSC de Joan Reventós.

Cal felicitar la temptativa, però cal també recordar que el partit del poble ja existeix des de 1931 i que l’independentisme per guanyar ha de sumar vots de dretes, de centre i d’esquerres, és a dir de tot el poble, la qual cosa no vol dir que tot el poble hagi de seguir a Carles Puigdemont, si es respecta el pluralisme polític.

JxCAt no és tot el poble i no té vocació de totalitat. Apareix a l’existència política com a eina d’un sector social que busca un nou espai, ample i victoriós, sabent que no es pot atribuir el pensament ideològic de l’esquerra que supera les seves ambicions conservadores.

El muntatge inicial confirma la seva orientació no populista i consolidada en una classe social com va ser CDC, d’on va sortir el seu actual líder. Però el desenvolupament i la forma de crear lideratges locals està per veure. També serà importantíssim veure qui acaba anant a les llistes electorals i com hi arriba.

Les propostes que comencen a presentar-se en aquest congrés creacional en diferit i en you tube no signifiquen cap trencadissa per l’aparell industrial català, tampoc un risc per els moviments de capitals. Res no es mou, ni puja la borsa en senyal d’alegria. Hi ha un sector empresarial que no hi està d’acord i no ho poden ignorar.

Els treballadors saben que els seus amos seran al nou Junts i per tant per allò de la confrontació social, no hi seran els treballadors de les empreses dels socis del nou JuntsxCat. Cal no enganyar-se ni crear il·lusions òptiques. La classe obrera no té garanties de que siguin respectats i promoguts els seus drets socials. Això els allunya de l’independentisme dirigit per un partit de dretes.