
La llum, un cost massa elevat per a molts ciutadans
S’ha disparat el cost de la llum, de manera que impossibilita a molts usuaris conscients, de fer-ne ús. Això passa després de la desacreditada política del PP, que no vol reconèixer les seves responsabilitats, pel desastre energètic, que afecta les classes mitjanes i treballadores com també a les llars vulnerables.
La llum ha passa a mans estrangeres
Les més importants empreses energètiques han passat a mans estrangeres com el cas d’ENDESA i altres com IBERDROLA obtenen més beneficis amb les seves operacions a l’estranger.
La situació ha obligat a pensar al govern socialista que cal trobar solucions i han començat a parlar de la creació d’una empresa pública, quan el que s’ha de fer és nacionalitzar amb urgència, producció i distribució, per raons d’interès general.
Un règim no pot superar la crisi financera
El preu de la llum, en poc temps, ha passat de 30 a 117 euros el kW, convertint-la en un article de luxe, que ho encareix tot. El preu dels serveis bàsics no es pot convertir en un punt d’atac contra el règim actual, com si es tractés d’una vaga de preus a l’alça, o es tracta de què l’especulació i la depredació han arribat al sector energètic per desembocar en una crisi de govern.
El declivi dels règims i dels sistemes comença quan un règim no pot superar la crisi financera i ha de viure del crèdit. La història ens recorda la caiguda de moltes potències per no haver reaccionat a temps dels errors en què s’havien introduït, amb la seva política.
La llum, la nacionalització com a sortida
Nacionalitzar és una solució coneguda, potser no inèdita, en un sistema de llibertat de mercat, i certament pot arribar a ser considerada contradictòria la llei de la nacionalització. Però la urgència de donar solucions és indiscutible.
No parlem ara d’investigació i desenvolupament de sistemes nous, sinó d’aturar la crisi energètica de la llum que afecta la població directament, com també a les indústries i als serveis.
Per justícia social
Una acció ràpida i determinada de govern, seria coherent amb el projecte de no trencar la cohesió social i canviar la tendència alcista que trenca el creixement sostenible.
Està molt clar que, per un elemental principi de justícia social, no es pot deixar en mans privades tot allò que afecta la vida ciutadana i compromet el benestar, fent tot el contrari d’una economia positiva.