La justícia no sedueix l’ànima

Oriol Junqueras, ara el Professor, diu que “una obra es comprensible si parla d’aspectes fonamentals de l’ànima humana i ens sedueix i apel·la a l’ànima de gent molt diversa”.

Però pensar que la Justícia és o forma part dels valors clàssics per a temps difícils” i que hi ha una única justícia possible, ens porta a termes utòpics en front de la realitat que no resolt aquesta dialèctica per molt hàbil que sigui.

Les assemblees lliures són necessàries per establir les regles sobre les que s’aplicarà la institució de la Justícia que avui no neix per elecció ni per designació del poder, per què es fa amb el coneixement, l’experiència i el sentit comú.

Quan fallen aquestes tres premisses, no hi ha justícia per molt que diguin el contrari des de les altes instàncies representatives.

Els polítics parlen poc de la Justícia per què és un núvol que sempre els queda lluny de la seva òrbita i moltes vegades ni els dictadors s’atreveixen a tocar-la, excepte les normes de procediment, per què la Justícia com administració haurà de treballar aplicant les lleis que cada règim i donarà.

De la filosofia a la pràctica jurídica hi va molta distància i les idees sobre la Justícia no fan la justícia. Caldria remuntar-nos ara al mestre Ciceró i el dret que aquest jurista representava per entendre que a la Justícia el que hi ha d’haver és moral i rectitud. La filosofia no fa la Justícia ni fonamenta les sentències que treballen sobre fets i dret aplicable.

Hi ha Justícia que es fa sense assemblees lliures i Justícia que es fa amb assemblees representatives que decideien a nivell polític com pot ser l’impeachement d’un President de govern.

Però la Justícia tumultuària de la revolució francesa, la de la burgesia i el poble contra la noblesa i la monarquia no és la que correspon al temps de la democràcia que a més no la pot substituir.

Però no va contra la Justícia que algun representant polític com la diputada de les CUP Mireia Vehí demani que la Monarquia passi per el jutjat, per què no està dient el que ha de fer el Jutge, sinó que s’investigui que hi ha darrera la història dels diners estranys.