La forma del temps, de l'espai on s'hi encabeix?
Si el temps és successions de canvis, hom observa que molts d’aquests canvis se succeeixen dins d’un espai. Quina forma té l’espai on s’encabeix el temps? Doncs la forma que percebem de manera força intuïtiva: forma en tres dimensions on la primera i segona dimensió són purament teòriques. Pot aleshores existir, per exemple, una quarta, o una cinquena, dimensió espacial? Potser existirien si la tercera dimensió fos només teòrica.
El temps no té sentit si la separem de les tres dimensions temporals
El que clarament veiem és que el temps no té sentit si el separem de les tres dimensions temporals. Sí més no, no podríem percebre’l. En aquest sentit, si, posem per cas, veiem una pel·lícula, veiem una successió d’imatges que configuren, amb els seus moviments, una certa “forma” del temps. Però, quina forma presenta el temps quan, a banda de les tres dimensions espacials en tenim set més?
Hi ha un total d’onze dimensions, comptant el temps, que configurarien la dimensió vital. Podem esmentar cadascuna de les set dimensions, més enllà de les quatre habituals, que configuren la forma del temps: causa-efecte, constància, permanència, entorn atzarós, impossibilitat de viatjar al passat, impossibilitat d’observar el futur, unicitat. Són dimensions que incideixen plenament en els sentits mentals o sentits interns. Ens informen bàsicament de la constància del temps en la seva forma de comportar-se. Ens donen a entendre que perquè hi hagi moviment ha d’haver-hi quietud o, per exemple, que perquè hi hagi temps ha d’haver-hi permanència.
Aleshores, afegides les noves dimensions, quina serà la forma del temps? Serà aquella que impliqui a tots els nostres sentits, de manera que puguem observar la forma del temps i descriure-la amb l’exactitud més gran possible.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български