
La dreta identitària i altres mites entre els que es mou la política
Darrerament, la política es belluga entre mites com és el fet de l’Estat nació que se superposa a qualsevol reivindicació nacional local. La política no representa en realitat la pluralitat de la societat i de les seves opinions al voltant de les conviccions comunes com són la defensa de les llibertats i la justícia social.
La dreta identitària modula la democràcia en funció de conveniències i objectius del partit
Aquestes idees són estranyes a la visió de la societat que tenen les dretes i la tendència a identificar-se amb una dreta identitària és cada dia més forta. És el que justifica les bones relacions i acords entre PP i VOX.
Per aquestes dretes la democràcia és un concepte modulable en funció de les conveniències i objectius del partit. Les dretes no aniran contra les nuclears ni estaran a favor d’obrir fronteres a la immigració que transporta una altra civilització. Tampoc acceptaran que un territori annexionat com Catalunya segueixi demanant la independència. És una obsessió insalvable.
Els aparells dels partits controlen el protocol dels dirigents i les seves passes. També hi ha força interès a promoure la història d’Espanya com a element glorificador, creant un mite sense importar manipular la història com convingui als interessos d’aquesta dreta identitària.
La democràcia pateix de la manca dels valors republicans
La democràcia a Espanya pateix de la manca dels valors republicans, el que explica el desinterès que demostren els ciutadans pels problemes col·lectius cada vegada que es demana la seva participació en forma de vot. La societat es torna conservadora i això dona força i garanties d’assolir el poder a les dretes.
Els partits estan obligats a pensar menys en el poder i donar resposta als desafiaments del segle, a Catalunya sense renunciar a la nostra història nacional ni deixar-nos absorbir per un fals nacionalisme espanyol imperial.
Els catalans hem de seguir exigint el respecte espanyol a la nostra diversitat i a Catalunya com a terra de progrés. No interessen a Catalunya les derives ideològiques ancorades en el passat autonomista, fugint del debat de les idees.
A la dreta identitària no li interessa el multiculturalisme
A la dreta identitària no li interessa el multiculturalisme que es considera cosa del passat. Interessa a aquesta dreta crear un nou règim conservador, impedint, però que la immigració pugui destruir la identitat nacional i el consens necessari per governar.
La dreta identitària és la dreta del monopoli de la veritat que encara no ha trobat la seva ideologia. Ser ultraconservador i nacionalista espanyol és el nexe comú de les dretes espanyoles, pensament que no té encaix en una democràcia moderna per què retorna al passat que vam creure s’acabava el 1975.