La democratització de l’estat-nació

L’Estat-nació no està en condicions per crear les condicions de la pau social i menys de les relacions entre grups socials, en particular les minories nacionals.

L’Estat-nació espanyol viu una realitat de fragmentació política i cultural que també posa en discussió la seva justificació i la de la seva legalitat unificadora de territoris i comunitats socials.

Existeix un dèficit comprovat de democratització en moltes polítiques públiques que no accepten el pluralisme de les nacions dins d’un mateix territori estatal, impossibilitant la neutralitat de l’Estat a l’hora de redistribuir les responsabilitats econòmiques en el desenvolupament de la solidaritat social amb criteris de justícia.

Impulsar una idea de nació única i excloent allunya l’Estat de la democràcia i posa en dubte el mateix concepte de cultura que rebutja les manifestacions de les cultures minoritàries.

Unitat forçada és mostra de dominació ideològica i nega legitimitat a les identitats que l’Estat pretén assimilar a una sola idea nacional.

L’Estat-nació s’ha servit en la seva doctrina de la unió de la religió establerta que ha declarat immoral tota secessió, de manera que la religió, a més subvencionada, no és neutral i opta per protegir l’Estat nació, tot negant posicions de domini.

L’Estat-nació difícilment es comprometrà amb un règim que defensi la igualtat dels drets i de les oportunitats, per què entrarà en conflicte amb les minories a les que nega valor.

El concepte de pluralisme en un Estat-nació s’ha de construir per tant com a resultat d’una voluntat política racional i tolerant, sense imposicions d’identitat nacional, admeten la coexistència de les diferències i la llibertat dels ciutadans considerats com persones lliures i iguals amb dret a forjar els seus propis projectes de vida, crear la seva pròpia societat.