La democràcia tal com la veuen els teòrics

La democràcia que existeix avui no té rea a veure amb la democràcia que va existir a Atenes amb Pericles. Avui existeix una mena de representació entre poble i govern que soluciona la dificultat d’un assemblearisme permanent de milions de persones.

El desenvolupament modern de les democràcies té un punt de partida amb l’elaboració d’una Constitució que es basa sempre en la divisió del poder i en les llibertats que es garanteixen als ciutadans.

Una Constitució permet o hauria de permetre lluitar contra la acumulació i la concentració de poder a més dels moviments oligàrquics.

Amb els sistemes constitucionals s’han volgut justificar tota mena de sistemes jurídics que administra l’aparell de l’Estat.

Ha costat segles donar una forma a l’Estat que moltes vegades era també una forma de govern com la monarquia, la república, la tirania, la democràcia i la oligarquia. Es definia la forma per el nombre de persones que exercien el poder.

Més recentment s’ha vist que són formes jurídiques i la voluntat general dels ciutadans les que defineixen la nova realitat política per molt que hagi sigut induïda.

A cada època històrica han succeït diferents formes per superar les antigues que resultaven inadequades. Teòricament és el que havia de ser ,la reforma política espanyola de 1976.

L’historiador Polibi va posar de relleu la possibilitat de l’existència de formes mixtes que basava en l’existència de la república romana .

De fet l’ordre constitucional apareix el segle XVII com un ordre bàsic. La constitució esdevé finalment un principi restrictiu de l’exercici del poder.

El radicalisme democràtic inventat per la Revolució francesa, seguint els esquemes de Rousseau, va ser adoptat per les esquerres europees com a dogma que s’identifica com l’autèntica democràcia.

Però al Regne Unit no es considerava la democràcia com el vot de la majoria, per què s’admetien fórmules mixtes, des de la cooperació, i la col·laboració com a forma de vida i el pensament d’un grup que determina la conducta social, en el desenvolupament del que els britànics denominen ”common man”, al menys en el pensament del pensador i polític liberal del segle XVIII d’Edmond Burke, estudiós de la Revolució francesa.

Fotografia: Manfred Werner – Tsui / CC BY-SA