
La crisi de la futura inversió a l'aeroport
Va ser un impacte deliciós sentir parlar d’una futura inversió de 1700 milions d’euros per l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que s’havia de convertir en un HUB intercontinental. Però, de sobte, aquesta inversió que semblava assegurada ha desaparegut, el govern de l’Estat, per veu de la seva ministra Raquel Sánchez, l’ha retirat.
La crisi del futur de La Ricarda
Ens preguntem ara que ha pogut passar perquè AENA destini la inversió a millorar l’aeroport de Madrid i deixi el projecte Barcelona aturat fins d’aquí a cinc anys. Hi havia d’intervenir Florentino Pérez, a les obres?
AENA es vanta de tenir molts aeroports i no vol deixar el control del de Barcelona com està demanant la Generalitat que voldria gestionar-lo com a infraestructura catalana.
També estava en discussió el futur de la Llacuna La Ricarda que gaudeix de protecció com a recurs mediambiental, perquè el projecte d’AENA allargava la nova pista per damunt d’una part de la Llacuna i l’ecologia n’havia de patir les conseqüències si no se solucionava. I què li importava això a la poderosa AENA?
Retrets cap a uns i altres
Sembla que el projecte inicial no tenia en compte la preservació de La Ricarda, però per això estan el diàleg, la negociació i les solucions tècniques. La gent d’ERC, la CUP i els ecologistes es van oposar a la reforma de l’aeroport si no es preservava la Ricarda. El conflicte va quedar servit.
Al govern de l’Estat li ha caigut malament que la gent catalana digui la seva i que se’ls hi porti la contrària. Ara toquen els retrets que es digui que a la Generalitat són immadurs i els de la Generalitat diguin que el govern d’Espanya és deslleial. El que importa més als crítics de Madrid és rebaixar Pere Aragonés en vigílies de la nova reunió de la taula de diàleg.
Eren de veritat 1700 milions els costos dels treballs que volia posar en marxa AENA, o com sempre passa la factura s’hauria anat ampliant?
La ministra és qui en surt perjudicada
AENA, com també el govern de l’Estat, estan convençuts que controlen la situació, però tractar de criaturades les reaccions dels ecologistes i la Generalitat només els ha servit per crear més malestar i enuigs a Catalunya.
Mai no es pot menystenir un govern democràtic llevat que sigui amb aires autoritaristes. La ministra per tant s’ha retratat a favor de la intransigència i la intolerància. El problema serà saber qui era al darrere de la decisió de retirar la inversió.
La que surt perjudicada per la marxa enrere de la ministra de transports que, a més, és de la terra i coneix bé o hauria de conèixer com pensen els que són al govern de la Generalitat, són els interessos de Catalunya i milers de llocs de treball. Ara les culpes aniran dels uns als altres.
Una oferta trampa
Si no hi ha capacitat de redreçar la situació i rectificar tot el que calgui, però amb la perspectiva del traspàs de la competència de gestió de l’aeroport a la Generalitat el que transcendeix és que era una oferta trampa per lligar més Catalunya a l’Estat, de la mateixa manera que Jéssica Albiach també ha sortit en creuada contra el referèndum d’autodeterminació i a favor del règim autonòmic ben lligat amb un nou referèndum.