La consciència

Hi ha diferents nivells de consciència i, donada la nostra intel·ligència, els éssers humans ens situem en el nivell més alt, en comparació amb la resta d’éssers vius.

I a més a més els éssers humans som consciències lliures perquè sabem que podem transformar totes aquelles característiques de l’entorn i de nosaltres mateixos que impedeixen conquerir el desig de la consciència, que és: experimentar sensacions de plaer.

L’evolució de l’Univers ens indica que, sembla ser, partint de la matèria hem anat a parar a realitats més complexes com la consciència humana. I més enllà de la consciència humana, seguint la imparable evolució de progrés global, ens du a realitats encara més complexes com la creació, per exemple, d’un espai-mort.

El fet de tenir una consciència superior ens permet no només encaixar en un hipotètic espai-mort sinó també preparar un possible contacte amb altres civilitzacions universals.

La nostra consciència aprèn que la violència, per exemple, s’ha d’emprar amb mesura o aprèn també que, com a éssers socials que som, necessitem practicar la solidaritat i la col·laboració.

A la recerca dels secrets de la matèria i dels secrets de la consciència, aviat es sumarà la recerca dels secrets de l’espai-mort. I si trobem els cems (contactes amb l’espai mort) i les dimensions pròpies d’aquests espais, no sols augmentarà la nostra intel·ligència sinó també la capacitat de comprensió de la nostra consciència. Aleshores, com ja he esmentat amb anterioritat, estarem encara més preparats per enllaçar els nostres coneixements amb les experiències d’altres éssers, situats molt possiblement en una mateixa dimensió vital.