Junqueras, pros i contres

Oriol Junqueras va passar diumenge nit per TV3 i va suportar una entrevista del director Vicent Sanchís. Cara sonrient de tots dos, un incisiu i l’altra a la defensiva, i sense dissimular la seva emprenyamenta per l’obligada estada a la presó.

Tensió a l’entrevista i algun tall a l’entrevistador massa inconvenient per explicar-se. A Junqueras li agrada parlar i explicar-se con un bon professor universitari. Durant el judici ja ho va dir que volia enraonar.

Junqueras va recordar que és independentista, que vol la república catalana independent i que hi ha mitjans democràtics per arribar-hi. També va posar per davant la cultura del vot: la independència es guanya votant. Va fer professió de demòcrata a diferència d’altres que només pontifiquen.

La presó l’ha curtit i ha après a tirar pilotes fora deixant de contestar moltes preguntes. No va valorar clarament el per què no era a la reunió de Govern a Perpinyà i no va aclarir les estructures d’estat que no varem veure per en lloc, excepte l’agència tributària catalana reforçada.

Al menys ha reconegut que van menysvalorar el govern espanyol a l’hora de decidir l’inici de la repressió negant-se a obrir diàleg.. Però no amaga el voluntarisme que el mou.

Va donar per bona la divisió del govern a la presó i a l’exili. VA mostrar simpaties per Puigdemont, respecte per la persona de Jordi Pujol i lleialtat a Quim Torra. També va deixar clar amb qui no estava disposat a formar govern: el PSC. Es va carregar sense necessitat de paraules la poca credibilitat que li queda a En Comú Podem.

Junqueras vol seguir estant al davant i no dona importància als ex abruptes que li cauen de la gent de Junts. És un dels seus mèrits, saber superar-se. Junqueras és ara un venerable heroi i màrtir.