
Insuficient que millorin l'aeroport...
56 traspassos pendents, incompliment de la disposició addicional 3a de l’Estatut, rodalies encara en mans de Renfe, la gestió de l’aeroport de Barcelona no la traspassen a la Generalitat, i en canvi des del govern de l’Estat, fora de l’ordre del dia, es treuen de la mànega millorar l’aeroport amb una despesa de 1.700 milions d’euros prometent milers de llocs de treball.
La proposta és un perill per La Ricarda
L’escàndol i les desavinences han arribat a la Generalitat amb la proposta de remodelació de l’aeroport. La CUP s’hi ha manifestat en contra juntament amb els grups ecologistes. Perilla “La Ricarda”, espai protegit que no sabem com respectaran les màquines que han d’ampliar la tercera pista que hi passaria per damunt. Tampoc sabem si esperaran el criteri de la Comissió d’Europea.
Hi ha qui pensa que volen anestesiar l’independentisme amb l’excusa de les reunions bilaterals i anar desconvenient la gent. Els cal fer creure que el procés no té sortida i parlar de millorar l’economia dels catalans es pensen que ja serà suficient. L’important és trencar la unitat catalana i fer un discurs en paral·lel al de la Generalitat parlant de normalitat.
Insuficient, conclouen els polítics catalans
Almenys és el que vam veure a les diferents rodes de premsa de la portaveu del govern espanyol Isabel Rodríguez i dels catalans Laura Vilagrà i Jordi Puigneró.
La conclusió dels catalans no presenta cap dubte: insuficient. Les reticències i les divagacions dels negociadors de Madrid trenquen la normalitat institucional. Les infraestructures segueixen com eren.
No es va parlar dels fons europeus de reconstrucció
Tampoc es va posar damunt la taula la participació de Catalunya en el control dels fons europeus de reconstrucció. Menys encara se’n va parlar a la conferència de presidents de Salamanca.
El govern de l’Estat amaga cartes i vol vendre que som un país unit, això si un sol país. Catalunya no és país, i no parlem dels països catalans que pel govern socialista espanyol és un imaginari intraduïble a cap realitat. La Constitució és contrària a la seva existència.
Insuficient el diàleg, la negociació
Ara passaran mesos fins que es torni a reunir la taula bilateral. Mentrestant seguiran passes similars amb altres territoris, Felip VI de vacances a Marivent ocupant un palauet que havia de ser Museu i Biblioteca pública. És una mostra de com van les coses a l’Espanya constitucional.
Passat vacances li tocarà el torn a la Taula de diàleg que no vol sentir parlar d’amnistia ni d’autodeterminació. Si la Taula comença amb censura i limitacions no es podrà considerar taula de diàleg. El diàleg per ser-ho ha de ser lliure. Si la proposta és frustrar les expectatives catalanes una vegada més, sobra la taula de diàleg i Catalunya haurà de plantejar-se altres vies davant del diàleg inexistent.
Els drets de Catalunya no estan en negociació
En cap cas, participar de comissions bilaterals i de la taula de diàleg compromesa, significa cap renúncia del poble català al seu futur. Els drets de Catalunya a ser, estan per damunt de les conspiracions d’Estat, que no aporten res per construir futur per què viuen i miren el passat. L’Estat espanyol segueix un fals discurs paral·lel per cobrir les insuficiències amb què tracta Catalunya.