INFRAHABITATGE

La crisi derivada de la pandèmia ha posat de nou de relleu el problema de l’habitatge. És cosa sabuda que existeixen infrahabitatges com el de la nau de Badalona, campaments, pisos ocupats i gent que viu al carrer.

Els immigrants il·legals reclamen el dret a un habitatge digne, ara que descobrim que n’hi ha que fa més de deu anys (que …) en aquesta situació infrahumana.

Badalona n’és una mostra. Però cal veure també que passa a Hospitalet, Cornellà i Santa Coloma de Gramenet, per no dir altres poblacions que s’han convertit en colònies d’immigrants legals i il·legals.

Existir sense mitjans és propi de gent immersa en la pobresa, sense recursos, més a prop de viure fora de la llei per subsistir. Van venir molts en pastera, esperant trobar el paradís que veien per televisió, i es van topar amb la realitat tant de la discriminació com de la llei.

S’han produït moltes expulsions d’estrangers per activitats il·legals, totes per ordre judicial. Però la vida segueix i s’han acostumat a viure en la il·legalitat, a treure’n també avantatges.

No sabem la realitat de l’assistència entre immigrants. Però sí que s’ha descobert que molts arriben amb documentació falsa, buscant arribar a Europa. No són vulnerables. Són gent organitzada per fer el camí cap al paradís europeu.

Per què arriben tan alhora a les costes canàries i no es detecten les sortides, sembla clandestines, de platges i ports marroquins?, és la gran pregunta. Com és possible que amb tants diners que donem al Marroc això passi i no es modifiqui la forma de vida d’un poble, que cada dia és més pobre, mentre creix la fortuna de la monarquia i l’armament que els arriba dels Estats Units. A canvi de què?

Tot hi té a veure. Res no passa perquè sí. Marroc i Espanya han de donar moltes explicacions de què està passant i d’aquesta fugida massiva de gent, que surt del món subsaharià i travessa el desert. Per què marxen tots dels seus països?

Prefereixen viure en la misèria i esperar. També tenim molta cosa per canviar a la nostra societat, per posar fi a aquesta situació. Per ara, l’infrahabitatge segueix. Els immigrants només en són una part.