L’acabada d’aprovar llei de la immersió lingüística ha donat molt de què parlar. Per fi, una llei que protegeix i motiva l’ensenyament de les llengües, anomenades, regionals. Des d’El Republicà, ens fem ressò de les diverses opinions entorn d’aquesta. Coincideixen que és una victòria pel català a la Catalunya Nord, però que caldrà prestar atenció a la seva aplicació futura en l’ensenyament.
Tot i això, ja hi ha que no se n’alegra i ha presentat recurs contra la llei acabada d’aprovar.
Veurem que es dona! En tot cas, enhorabona pel català!
**Actualització a dia 05 de maig
Ràdio Arrels, 27 d'abril de 2021
Fins a 2 anys de retard si finalment la llei de protecció i promoció de les llengües regionals és validada
Dijous passat, uns 60 diputats francesos van presentar un recurs al Consell constitucional contra la llei Molac. La llei per la protecció i promoció de les llengües regionals havia estat aprovada pels diputats 15 dies abans. Aquests 60 diputats contraris a aquesta llei, van esperar l’últim moment per presentar aquest recurs. L’aplicació d’aquesta llei, si finalment és validada pel Consell constitucional, podria ser endarrerida de 2 anys.
El diputat bretó Paul Molac, a l’origen d’aquesta llei es mostra serè sobre el futur del seu text, però també es pregunta de què poden tenir por alguns diputats, que un cop més ataquen la promoció i salvaguarda de les llengües regionals.
L’atac en si mateix no és una sorpresa total, però si la forma de com s’ha fet, i l’article de la llei posat en causa per aquest grup de diputats. Es tracta de l’article que imposa una contribució financera obligatòria a la comuna de residència d’un alumne, quan aquest alumne voldria ser inscrit en una altra comuna per beneficiar d’un ensenyament en llengua regional. Un article considerat menor, que no és ni el més determinant ni el més simbòlic d’aquesta llei. Per exemple la llei sobre la immersió lingüística dins l’ensenyament va ser molt més discutida a l’assemblea.
També és una sorpresa, i un fet inèdit que siguin diputats de la majoria parlamentària que presentin un recurs contra una llei per la qual una majoria dels seus col·legues de grup han votat a favor.
Alguns observadors pensen que es tracta sobretot d’una maniobra per fer guanyar temps, o pitjor una maniobra de diversió, per permetre una empara del Consell constitucional, que té així la via oberta a pronunciar-se sobre tot el text.
Si la llei va ser aprovada en segona lectura per 247 vots a favor, 76 en contra i 19 abstencions, un grup important de diputats de la Répubique en Marche hi és oposat, així com el ministre d’Educació Jean-Michel Blanquer, i el president Emmanuel Macron. Justament el president va esperar l’últim moment per promulgar la llei, cosa que va donar menys temps a la discussió entre els seus diputats. Aquests arguments poden explicar el fet que es presentés el recurs poques hores abans de la fi del termini legal: per evitar una discussió entre diputats de LREM, i deixar en mans del Consell constitucional el futur de la llei. És conegut que el Consell constitucional pren sovint posicions jacobines sobre aquestes qüestions, i no seria el primer cop que invalidaria una llei en defensa de les llengües regionals.
Article original, aquí.
Ràdio Arrels, 23 d'abril de 2021
Recurs contra la llei de protecció de les llengües regionals

El diputat Paul Molac, a l’origen d’aquesta llei que va ser adoptada el passat 8 d’abril, s’estranya d’aquesta iniciativa. El recurs ha estat presentat just abans que acabes el termini per fer-ho.
Article original, aquí
APLEC, Alà Baylac, 14 d'abril de 2021
El reconeixement del català progressa a Catalunya Nord
Una petita revolució s’ha esdevingut a l’Estat francès amb l’aprovació per l’Assemblea nacional – contra pronòstics – el dijous 8 d’abril de 2021 de la primera llei de tota la història (de la 5a República) que pretèn explícitament protegir i promoure les llengües anomenades “regionals”. La llei en qüestió dita “relativa a la protecció patrimonial de les llengües regionals i a llur promoció” ha vist el dia gràcies a la tossuderia d’un diputat autonomista bretó, Paul Molac, i al suport d’un nombre sempre més elevat d’entitats, militants de les llengües i d’elegits que els darrers mesos han orquestrat una campanya permanent de mobilització a favor del text de llei.
Però la proposició de llei, amb l’hostilitat oberta i l’avís contrari del govern (especialment del ministre d’Educació), no hagués pogut ser aprovada sense el vot favorable de bona part dels diputats macronistes de la majoria presidencial La République en Marche que van desobeir les consignes ministerials i van votar a favor de la llei. La majoria obtinguda – 247 a 76 – deixa prou clara aquest desafiament dels diputats macronistes; en tot cas d’una evolució significativa de la representació parlamentària per la qüestió de la necessària protecció de les llengües. Els 3 diputats catalan – Sébastien Cazenove, Laurence Gayte i Romain Grau – hi van votar a favor.
Un petit esdeveniment històric
L’aprovació de la llei de protecció de les llengües regionals constitueix un petit esdeveniment històric dins la vida política de França. Una petita esquerda en la muralla ciclopea del jacobinisme i la intolerància – cada cop més se parla obertament de la glotofòbia de França – lingüística de la República francesa. No cal amagar que la victòria per simbòlica que sigui necessita anar molt més enllà i desplegar uns mitjans i unes polítiques considerables per pretendre invertir el declivi de les llengües “regionals” i salvar-les. Almenys surten de la seua condició de “fora de la llei” i d’absència total de reconeixement en el qual eren fins ara. Catalunya Nord passa a ser l’últim territori dels Països Catalans a tenir una legislació que reconeix mínimament el català. El progrés legislatiu francès ve doncs a reforçar la seguretat lingüística del conjunt de la catalanofonia.
Les conseqüències concretes
Queda per veure com s’aplicarà la llei – no perdem de vista que França és un país centralitzat en el qual no hi ha pas cap marge per unes polítiques autonòmiques, totes les competències essent de l’Estat – i quin serà l’abast del seu desplegament. En tot cas, podrà tenir efecte en 4 àmbits concrets.
El primer és que les “llengües regionals” passen a formar part del patrimoni francès objecte (segons les lleis i dispositius ja existents) de protecció. Diu la llei : “…patrimoni lingüístic, constituït per la llengua francesa i les llengües regionals. L’Estat i les col·lectivitats territorials concorren a l’ensenyament, a la difusió i a la promoció d’aquestes llengües.” (art. 1r).
En segon lloc, la llei autoritza (art. 8) la retolació bilingüe – en francès i en la llengua regional – als serveis públics, edificis públics, a la via pública i als suports de comunicació institucionals. D’aquesta manera, s’evita que el que ja era una pràctica habitual a certes zones – País Basc, Bretanya, Còrsega, Catalunya Nord – pugui ser impugnat i tingui ara protecció legal i sigui desenvolupat.
La tercera mesura és l’autorització que d’ara endavant les famílies puguin inscriure a l’Estat civil de manera oficial i correcta els noms de les seues filles i fills en “llengua regional”. Cosa que fins ara era denegat i quasi sistemàticament objecte de recurs davant dels tribunals per les autoritats. La llei diu: “Els signes diacrítics de les llengües regionals són autoritzats en els actes d’estat civil” (art. 9). Així el meu fill Martí ja té previst demanar la correcció oficial del seu nom que 12 anys enrere i després de 10 anys de judicis va veure refusat el seu accent a la i…
Fi de la il·legalitat de la immersió
Finalment la llei ha de permetre que s’acabi el caràcter il·legal de la immersió lingüística a escola (tal com prescrivia fins ara la jurisprudència i els dictàmens del Consell constitucional i el Consell d’Estat). Diu la llei que s’afegeix a les modalitats ja existents “un ensenyament immersiu en llengua regional, sens perjudici de l’objectiu d’un bon coneixement de la llengua francesa” (art. 4). Concretament permet que siguin legalment emparades les pràctiques d’ensenyament immersiu de les escoles privades associatives : Bressola a Catalunya Nord, Diwan a Bretanya, Ikastolak de Seaska al País Basc, Calandretas occitanes, però també de les escoles públiques a qui toleraven de proposar immersió de manera “experimental” però sense cap seguretat jurídica (les dues escoles Arrels a Perpinyà, la vintena de maternals públiques al País Basc).
Queda per veure si el Ministeri d’Educació permetrà un desenvolupament de l’oferta immersiva. També no és encara clar que el Consell constitucional no intervingui la llei. La continuïtat de la mobilització social i la determinació dels elegits continuarà sent la garantia que la llei s’apliqui i que les polítiques lingüístiques a favor del català tirin endavant de totes formes, amb llei o sense llei. Per això durant tot l’any 2020, les administracions locals, associacions i actors de la defensa del català han anat posant en marxa el primer organisme de política lingüística de Catalunya Nord, l’OPLC – Oficina Pública de la Llengua Catalana.
Alà Baylac és professor a l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà i president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català.
Article original, aquí
Vilaweb, Vicenç Partal, 09 d'abril de 2021
Un petit pas de gegant

L’Assemblea francesa va aprovar ahir finalment amb una àmplia majoria una llei de protecció de les llengües dites ‘regionals’, que no és ni de bon tros suficient per a millorar la situació del català, però que cal valorar com un petit pas de gegant. Car és la primera vegada que la nostra llengua –simplement l’existència del català– és reconeguda en un text legislatiu francès, cosa que estableix un dret positiu.
Cal matisar que no és reconeguda com a tal, pel seu nom, perquè en l’articulat no s’anomenen les llengües concernides –com tampoc no s’anomenen a la constitució espanyola. Ara, és un pas endavant clar, per més rudimentari que puga semblar al costat d’algunes altres realitats del nostre país. Bàsicament, la llei incorpora les llengües al “patrimoni francès” i per tant haurien de ser tractades amb aquesta cura; permet la retolació bilingüe; permet que els noms de persona s’inscriguen en la llengua pròpia; i autoritza la immersió lingüística a les escoles, que fins ara era tolerada en l’ensenyament privat però pràcticament prohibida en el públic.
Butlletí de VilaWeb
Rebeu les notícies de VilaWeb cada matí al vostre correu
No cal fer-se grans il·lusions. La ferocitat jacobina continua ben viva a París i en alguns sectors del nostre país i segur que farà mans i mànegues per deixar en lletra morta el compromís adquirit ara al parlament. Però sembla que ja fa temps que aquest jacobinisme es va desfent pels marges i això sí que és important. Els diputats catalans, amb l’excepció més que previsible de l’única diputada del Front National, han fet pinya a favor de la llengua i açò no és sinó el reflex de l’evolució positiva de la nostra societat, que aquests darrers anys ha reivindicat la catalanitat amb una intensitat ben notable. I, alhora, el govern Macron ha sofert una derrota que hauria de tenir en compte: 188 diputats, contra 111, han aprovat l’article 2 d’aquesta llei, el que fa referència a la immersió escolar, i això vol dir que molts diputats de la majoria han votat contra el seu ministre d’Educació, que maldava per tombar-lo.
El camí s’ha fet molt llarg d’ençà de l’edicte de Lluís XIV. Durant segles el català i les altres llengües de l’estat han viscut fora de la llei, vives però sense que se’n pogués reclamar cap dret. El migrat reconeixement en el text constitucional del 2008 va ser un pas molt limitat però que, en definitiva, ha obert la porta a aquest text aprovat ara, després d’haver estat rebutjat el 2016, a còpia de molta tenacitat i de molta lluita, de molts esforços. No solament nostres, dels catalans, sinó també, per exemple, de corsos, bascs, occitans, alsacians o bretons –i avui cal fer un reconeixement especial al diputat Paul Molac, que ha mantingut amb tota conseqüència la determinació per a aconseguir una votació que ahir qualificava, segurament ben satisfet, d’històric.
PS1. Estic commogut per la trista notícia de la mort del general Jovan Divjak. Mereix tot el respecte i tots els honors i s’ha guanyat, com molt poca gent més, el dret a reposar en pau. En aquest enllaç explique una llarga conversa amb ell a Sarajevo.
PS2. Lamentablement, ahir el programa de TV3 Planta baixa va fer befa de la decisió de VilaWeb d’acceptar la Identitat Digital del Consell per la República com a eina per a relacionar-se amb els subscriptors. Tot presentant la imatge de la pàgina en què us podeu fer subscriptors, es deixava entendre als espectadors que en realitat calia posar obligatòriament el document espanyol i que la Identitat Digital no era necessària. Em trobe obligat a aclarir aquesta falsedat.
Quan algú es dóna d’alta com a subscriptor de VilaWeb, hi ha tres dades que ha de deixar: el document d’identitat per a comprovar qui és i les dades bancàries i la identificació fiscal per a poder fer la transacció econòmica.
A l’hora de donar-se d’alta com a subscriptor, hi ha una primera casella que demana la Identitat Digital. Aquesta dada no és obligatòria, per la senzilla raó que no tothom té una identitat digital, ni catalana, ni espanyola, ni francesa, ni de cap altre país. Però és el lloc on aquells que volen acreditar la seua personalitat davant VilaWeb la poden escriure. A partir d’eixe moment VilaWeb es relacionarà amb ells fent servir el nom i les dades que consten en aquesta identificació. Aquestes darreres hores, per exemple, 614 subscriptors de VilaWeb del total de 20.000 han entrat la Identitat Digital catalana en aquest camp com a identificador personal.
I després hi ha una altra casella on cal escriure el Número d’Identificació Fiscal, que respon a una fórmula diferent en cada estat. En alguns, com ara l’estat espanyol o Polònia, el NIF es correspon amb el número del document d’identitat. Però en alguns altres, com l’estat francès o Eslovàquia, són números diferents. I encara hi ha casos, com Itàlia, on el NIF és el número de la targeta sanitària. Però en tots aquests casos el NIF és necessari per a fer una transacció econòmica, com també el compte corrent i el número de targeta bancària. I per això aquest camp sí que és obligatori per a donar-se d’alta com a subscriptor.
Per tant, si un català de Perpinyà, amb NIF francès, vol fer-se subscriptor entrarà en aquest camp un número que en el seu cas no coincidirà amb el de la carta d’identitat personal i si ho fa un català de Girona, amb NIF espanyol, el número que hi posarà sí que coincidirà amb el del seu document d’identitat, encara que en realitat siguen dos documents diferents. Però no hi ha cap camp obligatori en el procés de subscripció a VilaWeb on calga posar el document d’identitat espanyol, com el programa sembla que volia deixar entendre.
Article original, aquí

Perpinyà es rebel·la contra el canvi d'escut
El canvi d’escut i lema de la capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, ja ha provocat les primeres reaccions. Després que l’alcalde de la ciutat, Louis Aliot (Reagrupament Nacional, el partit de Le Pen), decidís canviar el lema ‘Perpinyà la catalana’ per ‘Perpinyà la radiant’, els grups catalanistes ja han convocat la primera manifestació.

Elna rescata quatre manuscrits històrics escrits entre 1706 i 1744
La Ciutat d’Elna salva quatre manuscrits del segle XVIII relacionats amb l’organització religiosa i econòmica de la ciutat. Com a part de la seva política patrimonial, es fa la incorporació a Elne de quatre importants manuscrits del segle XVIII. Aquests documents, guardats “gràcies a la capacitat de resposta del municipi”, detalla l’Alcalde, Nicolas Garcia, es van escriure entre 1706 i 1744. E
2 thoughts on “Recurs contra la llei de la immersió lingüística”