ILLA, ENGRONXAR-SE EN EL CINYELL

Ara que hem paganitzat les festes i Nostradamus ens avisa que tindrem un any de disbauxa a la sortida de la pandèmia ens cal recordar la poesia de Joan Salvat-Papasseit que ens diu que no hi haurà festa si el foc no és alt, si molt no es besa i l’amor es plany.

El proverbi real de Salvat Papasseit és més clar que el de Nostradamus: “Així la rosa enduta pel torrent, així l’espurna de mimosa al vent, la teva vida, sota el firmament”.

La divisa de l’anarquista poeta és clara: “L’estel d’un esguardi el d’una senyera, la guerra i l’amar: la sal de la terra. Al llavi una flor i l’espasa ferma”.

El seu patriotisme i la defensa de Catalunya el fa palès en poques estrofes. Es refereix a Castella com “terra dels Terços petjadors de lleis que imposaven amb sang llur llei estranya, ampla és Castella, sepulcre de reis, malavirança a la marca Espanya”.

La reserva espiritual d’occident de què tant va fer gala el franquisme, que era el continuisme de l’absolutisme borbònic, va permetre fer una Constitució perquè la jurés el poble, no el rei, al servei dels gossos que condueixen les ovelles. Poc o res no ha canviat, doncs, quan veiem presos polítics confinats en presons.

Ara arriba Salvador Illa a la lluita electoral catalana, dient que se sent exiliat en el seu propi país, que defineix com Espanya. Representa el candidat socialista un plantejament contradictori amb l’esperit català, basant-se en la mediocritat i el cinisme socialista favorable a l’aplicació del 155.

No sentirem a Illa cantar la sardana de la pàtria, ni recitar l’Oda a la pàtria, per què busca l’oportunitat perduda del socialisme unionista que no se sotmetrà a debat de l’opinió ciutadana. Illa no té propostes. Només obeeix ordres.

Illa ve d’una política que, com diria Salvat-Papasseit, és la del jou i la malvestat, és soberga en mal per acció de domini que té la duresa d’aixecar l’espasa contra Catalunya.

El socialisme hispànic que vol manar a Catalunya en coalició amb els Comuns és com la gola del llop amb camisa de seda i una rosa de fals color, creient-se vencedor.