
Honorabilitats amenaçades
Sempre hi ha gent disposada a malmetre l’honorabilitat dels responsables del fer i desfer de la política catalana a l’hora de governat. S’ha parlat del comissari Villarejo que diuen va amenaçar a Jordi Pujol amb mentides si no renunciava a les seves idees. Però aquesta avui anècdota no és l’única. Abans t’amenaçaven amb la pèrdua de feina, ara amb el deshonor.
La mentida, els fake news són actualment eina habitual en la política
La mentida, els fake news són actualment eina habitual en la política d’avui. Ara mateix diuen que Llarena i Lesmes tenen importants dipòsits de diners en paradisos fiscals. Es tracta de desacreditar les persones. Millor els hagueren atribuït altres coses relacionades amb la seva manera de fer justícia. Seria més entenedor i comprensible.
Hem sentit dir moltes coses malsonants darrerament, però la més sonada va ser la de Gabriel Rufián tractant de tarat el president a l’exili Carles Puigdemont. Que demanés perdó públicament no soluciona l’error de la seva incontinència verbal, tampoc que Oriol Junqueras digui que n’està orgullós. La taca li ha quedat i la desconfiança que se’n desprèn ja no se la traurà del damunt. Aquesta no és la forma de fer política democràtica.
És inacceptable i menyspreable que es digui quatre anys després que qui va proclamar la independència de Catalunya és un tarat. El mateix president del partit, Pere Aragonès el va desautoritzar i demanava explicacions. Després s’ha fet el silenci. Potser serà millor que Rufián s’estigui una temporada callat, encara que és segur que no ho farà…
Honorabilitats en la política
Per la seva banda la ministra de transports Raquel Sánchez ha vingut a Catalunya a parlar del quart cinturó. Els alcaldes de la zona els hem vist contents amb la proposta. Però des de la Generalitat li han dit que només diu paraules i no concreta res. Es considera no fiable vist el dèficit en inversions que té compromeses el govern espanyol, sense fer que ara es tapa.
La ministra ha fet això sabent que la setmana vinent hi ha una taula de negociació. Es podia haver esperat. No necessitava buscar la notorietat ni provocar, i menys enganyar. Què es reserva per la comissió de treball que està per fer?
L’última novetat va ser descobrir que l’expresidenta del PP a Catalunya, avui senadora, va mentir a la Comissió d’Investigació Parlamentària fent-se la víctima de les escoltes de les converses amb Victòria Álvarez, la companya de Jordi Pujol Ferrussola.
Sabia molt bé aquesta política espanyola de què es tractava el negoci i la trampa que va organitzar i Villarejo també. No tenia per què mentir. Podia haver dit la veritat, però no li interessava de cara al PP. En pagament dels serveis prestats segueix al càrrec.