Heribert Barrera va ser president del Parlament de Catalunya
El 9 de setembre se celebra a l’Auditori Irla de Girona un acte en record del polític Heribert Barrera. No hi participarà cap dirigent d’ERC i l’acte ha estat organitzat i queda en mans de la gent de JuntsxCat.
Barrera va ser president del Parlament de Catalunya en el primer període de Jordi Pujol com a president de la Generalitat. Fou el moment de l’arrencada de la Generalitat recobrada, gràcies a la gestió del MH Josep Tarradellas quan tot estava per fer.
Confrontació de projectes nacionals
Foren els anys difícils, però amb la presència de polítics de qualitat, que tenien clar que Catalunya havia de deixar de ser propietat d’Espanya, com ho van ser els 32 països que es van desempallegar de l’hegemonia imperial espanyola.
Quedaren Catalunya i el País Basc. Continuava viu el problema d’Espanya, per què era el plet inacabable de la llibertat col·lectiva que la Monarquia negava.
L’evolució cultural de Catalunya i el seu nacionalisme han desembocat en la confrontació de projectes nacionals: l’autoritari castellà i l’antagònic català, que reivindica el seu dret a la independència.
Heribert Barrera va ser la veu discrepant de la Constitució
Darrerament l’Estat s’ha mostrat com a institució única i unitària, resistint-se a totes les pressions per reconèixer el fet nacional català i la seva sobirania.
Heribert Barrera, diputat a les Corts espanyoles, és la veu discrepant de la Constitució que no integrava el dret d’autodeterminació impedint l’emancipació nacional de Catalunya de manera lliure i democràtica.
Barrera sabia que difícilment el dret creat al Parlament de Catalunya podria ser considerat un dret nacional donades les limitacions, retallades i anul·lacions fetes pel Tribunal Constitucional.
Els drets de Catalunya
Catalunya reivindicava el dret a reivindicar el poder, com deia Alfons López Tena en el seu estudi Catalunya sota Espanya (Dèria editors, 2007).
Vam creure que l’Estatut de 2006 ens significaria el reconeixement dels drets històrics del poble català i que tindrien efectes en el pla institucional, establint noves relacions entre Catalunya i l’Estat, malgrat les resistències d’alguns cacics polítics.
Es parlava del poble de Catalunya i dels drets de Catalunya, de manera que la solució perseguida era global, sense divisions com en els darrers anys.
Heribert Barrera va llegar-nos el testament polític
Semblava que s’obria la porta de la independència. Però no va ser així com alguns esperaven. Les Corts espanyoles van retallar. Però el Constitucional va fer la resta negant el fet nacional.
Heribert Barrera va morir l’any 2011 demanant que ens donessim pressa en guanyar la independència. De fet ho reclamava el poble de Catalunya i Barrera ho veia per què sabia que els poders públics han de treballar per la conservació de la identitat nacional pròpia contra tot engany.
En el seu llibre sobre Cambó (Dèria editors, 2011), Barrera ens va llegar el seu testament polític en els moments difícils de la relació entre Catalunya i Espanya.
L'èxit en política no es pot mesurar pels resultats electorals
Barrera va dir que l’èxit en política no es pot mesurar només pels resultats electorals, pels càrrecs i per la notorietat assolida, per què el que importa són les realitzacions i per la influència exercida sobre els esdeveniments posteriors.
Barrera també deia a la nota preliminar del llibre que l’acció dels polítics depèn sempre de les circumstàncies que els envolten.
Aquest 9 de setembre cal recordar la personalitat d’Heribert Barrera i reconèixer el seu pas crític per la política catalana, tot i les seves diferències amb les posicions merament autonòmiques i monàrquiques contra les quals li era gairebé impossible lluitar.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български