Govern independentista davant d'una Espanya indissoluble
La societat catalana està desactivada veient que no tenim el dret a decidir que creiem tenir davant d’una Espanya que se’ns presenta com una unitat indissoluble i homogènia.
Govern independentista com a estratègia de confrontació
Com a estratègia de confrontació podem parlar d’autodeterminació i independència, diu Salvador cardús en una entrevista a El Nacional, però a l’hora de la veritat ni tenim res i la gent viu en el desengany, per què hem fet creure, diu Cardús, que tenim un poder que no tenim.
El poder autonòmic és molt poca cosa desprès de la sentència del 2010 i l’aplicació del 155 el 2017. Els dirigents polítics han assumit les responsabilitats del referèndum, mentre la societat benestant catalana, segueix opinant Salvador Cardús s’ha mostrat amb una minsa capacitat d’assumir riscos, més aviat negativa.
Govern independentista de baix fins a dalt
També, en la situació actual de llargues negociacions entre els partits amb capacitat de fer govern, van fent sense pressió popular que els estiri a fer la feina.
Ara no hi ha pressió popular i la gent opina que no s’ha de repetir el 2017 sense bases sòlides. No volem pensar que la independència és impossible sabent quina mena d’estat tenim enfront. Però les coses s’han de fer des de baix fins a dalt, pressionant la lògica institucional, diu Cardús, no com s’han fet fins ara.
Progrés econòmic i coherència social
Els negociadors comencen a rebre pressions com la del Cercle d’Economia, preocupat pel canvi climàtic, que els demana una Conselleria per la transició ecològica, per assegurar ecosistemes urbans i naturals, el progrés econòmic i la coherència social.
Juan José López Burniol, escriu a La Vanguardia del dissabte 17 d’abril que els epígons de convergència pretenguin preservar la seva tradicional hegemonia.
Govern independentista rupturista contra independentisme pràctic
De fet en les negociacions del nou govern també es discuteix si conservarien el càrrec els molts antics militants convergents, que fa anys que estan assentats sobre les estructures de la Generalitat.
Els socialistes que volien presidir la Generalitat, segueixen enrocats en el no a Pere Aragonès, mentre JuntsxCat, nouvingut a l’independentisme rupturista, contrari a l’independentisme pràctic de Pere Aragonès, intenta marcar la pauta i tenir un president vicari a Palau, com diu López Burniol, subordinat a una autoritat nacional catalana, Puigdemont per descomptat.
PSC abstenció perquè governi Aragonès
López Burniol recomana al PSC que faciliti amb l’abstenció la investidura d’Aragonès, sense negociar res, per exercir després una oposició cabal, sense que s’hagi d’implicar en l’independentisme si no l’accepta.
Funcionament normal de les institucions
El que es tracta, diu López Burniol, és de contribuir al normal funcionament de les institucions democràtiques facilitant la formació de govern. El que no veiem és que el PSC de Salvador Illa estigui disposat a facilitar la formació de govern a Catalunya, si el candidat a ser investit no és ell.
Els serrells es fan esperar
Elsa Artadi va dir que quedaven alguns serrells per resoldre a les negociacions que segueixen Junts i ERC per fer un acord durable i sòlid de legislatura i de govern.
Volem saber
La transparència és una de les virtuts d’una sana democràcia, ja que permet saber el que pensen fer els que manen i aclarir el que estan fent. La ciutadania vol saber el què passa en les negociacions entre ERC i JuntsxCat.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български