Frivolitat socialista

Hi ha gent que manifesta la seva indignació per la situació política actual. Però tots volen solucions mentre banca i caixes recullen diners per tapar llurs dèficits i l’empresariat volen els treballadors desprotegits.

Es respira decepció del govern socialista, angoixa, dificultats creixents, in¡ustícies, la dignitat menyspreada del treballador honrat i lleial. Però també desconfiança de l’actuació d’unes dretes aliades amb la banca i les finances.

Cada dia són m´és els que voldrien una política diferent, com també passava quan governaven els del PP que van inaugurar un Estat fonamentalista que encara hi és. Ha quedat per redefinir el paper de l’Estat que és del que es tractava.

S’havia de posar al dia la democràcia per fer de veritat una societat de progrés. Amb una administració pública on primes la vocació de servei com a primera exigència per accedir a places de funcionari.

Tenim una democràcia pluralista, però amb un desequilibri de poders que facilitat el nou bipartidisme minoritari. El respecte a la personalitat nacional de Catalunya en temps de demolició de les falsedats històriques és una exigència democràtica que el govern socialista ara vol obviar malgrat haver acceptat l’existència del conflicte polític a Catalunya.

La dreta espanyola a Catalunya no s’ha proposat la creació de cohesió social i la generació d’entorns favorables al diàleg en lloc de prestigiar el sistema i assumir que la democràcia significa una nova cultura política que generi autèntica confiança en un règim de llibertats i la posada en vigor de nous models de gestió pública.

Al Regne d’Espanya continuen sense voler veure que els catalans volem escriure la nostra història i construir un ordre social nou recolzat en la ciutadania, assumint que la alternativa és el poble.

Els càrrecs polítics que han aprofitat per apujar-se el sou amb diner públic han fet seu el model empresarial que rep deu vegades l’import del salari mínim., i no impedeixin la pràctica d’una política immigratòria més pròpia de l’esclavatge que de l’acollida.

Des de l’Estat, aprofitant la anormalitat de la pandèmia, s’ha volgut imposar la por a la llibertat amb l’excusa de la seguretat. Convé a les dretes i l’empresariat fomentar i mantenir la desorientació dels treballadors i aprofitar el descrèdit dels dirigents polítics, sense importar-les l’enuig i les protestes dels moviments socials.