La imatge gràfica ha pogut implantar-se als mitjans de comunicació deixant mostra d’actituds i fets que d’altra manera haurien de descriure amb habilitat sintàctica els periodistes. Res millor que una fotografia com a testimoni fefaient de fets i situacions.
La proliferació d’informació gràfica apareix en el record quan volem recordar o conèixer què va passar només fa vint anys. Nosaltres envellim, però la imatge gràfica segueix mostrant allò que esperem trobar.
Però el que no ens dona la imatge d’arxiu és la valoració de la coherència de les actuacions que descriu. Som nosaltres amb la perspectiva dels fets i del temps transcorregut que ha permès veure els efectes d’una o altra conducta qui podem decidir si rel que va passar era o no coherent amb el que ens havíem proposat votant.
Com diu David Minoves, les efemèrides han de servir per avaluar què ha passat. I el que pot tornar a passar, pensem nosaltres.
Ara mateix PSOE, PP, VOX I UP fan una proposta conjunta per repartir-se les cadiretes de la JEC, la mateixa que resol antidemocràticament contra Catalunya, diu el diputat Jaume Alonso Cuevillas.
Ens manca doncs un procés d’aprenentatge progressiu per arribar sense traumes al segle XXI. Aquesta és la imatge, la mateixa de les escoles tancades per la covid.
La comèdia de la monarquia col·lectora de premis i regals en efectiu ha desbordat la imaginació. Però no està lluny de les comissions que cobraven els barbons amb el negoci de l’esclavatge.
Al menys, les fotos antigues permeten avui fer moltes preguntes i descobrir respostes.
Ara veiem per exemple com hi ha l’imatge d’una DUI paralitzada, d’un retorn desprès del 27D no fet a Catalunya, de pactes amb els socialistes unionistes per fer-se amb la Diputació de Barcelona i controlar ajuntaments. Un record que allunya de la coherència, sens dubte. Com es pot fer foc nou d’aquesta manera, amb la mateixa gent?