L’aïllament imposat per les autoritats és una bona oportunitat per reflexionar i buscar el nostre sentit a la vida.
Ara veiem que el centralisme no correspon a una unió voluntària dels pobles ni constitueix una nació, com tampoc el dret que vesteix com armadura aquest centralisme.
El centralisme que ara patim és quelcom impostat des del poder i mantingut per la burocràcia i un cert sentit militarista.
Han forat la unitat nacional sense pensar en la organització de la unitat dels pobles en una idea i una finalitat comuna. Cap plantejament per aturar la dominació i poder de l’estat.
No volen que les ciutats i les comunitats disposin de llibertat per organitzar-se davant l’amenaça del covid 19. No escolten les recomanacions i van en retard en la presa de decisions per aturar l’expansió de la malaltia.
No aprofiten el que està succeint per plantejar la transformació d’una societat organitzada en la falsa creença de superioritat a tot que no ha pres mesures per aturar la destrucció de la naturalesa, posant en risc la espècia humana.
La lluita contra el covid ha sigut col·lectiva a Xina, amb èxit i ha obert noves perspectives de funcionament de qualsevol estat, creant condicions diferents per el desenvolupament de l’economia i l’educació de la societat amb els valors de la solidaritat, la força col·lectiva i la lluita de tots contra el mal.
El que està passant no ha d’aturar ni fer desaparèixer, ni destruir la democràcia. Parlem de comunitat i parlem d’estat falsificant la realitat, doncs darrera la identificació desapareix el debat i la crítica. A favor de l’oportunisme.
No es poden aturar els treballs parlamentaris per què s’hagi decretat un estat d’alarma per una situació sanitària excepcional.
Entre d’altres coses s’ha de considerar si el sistema legal vigent és l’adequat, recuperar el Parlament un poder efectiu i obrir un ample debat social.
El progrés caldrà analitzar si només serà possible, passat aquest temporal, si només s’aconseguirà sota fórmules polítiques, socials i econòmiques diferents a les actuals.