Fer perversa la realitat política
El professor Joan J. Queralt, en l’article que publica a El Nacional el dimarts 24 d’agost, estudia encertadament la perversió de la realitat, davant la proximitat de la taula de diàleg que ha de començar aquest setembre, a Madrid.
Fer perversa la taula de diàleg
Es tracta de botiflers i venuts, els dirigents polítics que volen anar a dialogar a Madrid. Queralt denuncia un linxament mediàtic de polítics catalans per altres també catalans que comparteixen govern, fent impossible la unitat independentista, desprestigiant el cap de govern català.
Ara, ens cal recordar amb Queralt, que els observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre, no van reconèixer la votació com a vàlida i tampoc a les grans instàncies internacionals.
Qui perd és l'independentisme
Ara es persegueix desestabilitzar el govern de Catalunya defensant que la taula de diàleg és un error. Fa la sensació que tornem a estar en campanya preelectoral. Es persegueix això, en realitat. Unes noves eleccions a Catalunya, per què el poble decideixi qui vol que condueixi la política catalana?
Amb aquesta manera de fer d’alguns polítics qui està perdent és l’independentisme, per què no són capaços de presentar un front comú, oferint diversos fronts i propostes de confrontació estèrils.
Fer perversa l'oportunitat
L’independentisme dividit com està ara, només afavoreix la decepció del votant i la desconfiança del ciutadà, veient que no es respecten els pactes entre els partits del govern.
La divisió i les contradiccions manifestades ens fan perdre credibilitat, com diu Queralt, no sols davant Espanya, sinó també davant la Comunitat internacional de què esperem el reconeixement. Difícilment es pot donar suport a un país que només presenta inestabilitat i pobresa política.
Perdre l'oportunitat de mostrar el tarannà del govern espanyol
Estem fent perversa la realitat per tant i l’escepticisme acompanya tota la gestió del govern català davant Madrid a les vigílies de l’inici de la taula de diàleg.
Però, rebutjar l’oportunitat de seure a parlar, i veure fins on arriba la posició negativa anunciada per exministres de l’Estat, per resoldre el conflicte polític amb Catalunya, mitjançant un referèndum d’autodeterminació i l’amnistia, és renunciar a presentar davant l’opinió pública i la Comunitat internacional la veritable imatge del govern socialista, que es declara de progrés i defensor dels drets humans.
La realitat perversa ha de quedar aparcada
En aquest ambient només faltava Carme Forcadell dient que ara això de la unilateralitat no toca i que totes sabem que la taula de diàleg serà un fracàs. Com a paraules per animar el debat, el que revela és una vegada més la creença errònia que els altres que diuen el contrari estan equivocats.
Parlar d’altres vies si fracassa la taula de diàleg amb el govern espanyol i aquest no accepta negociar i pactar solucions, és la realitat perversa que ha de quedar aparcada, fins que veiem la resposta el 3 de setembre i que diu el poble català l’11 de setembre.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български