Ex socialista francés apoya en mitin en Barcelona derecha monárquica y afines

Manuel Valls, ex socialista, ara diputat independent, va intentar  participar de l’operació Emmanuel Macron, qui en la seva campanya presidencial denunciava la existència a França d’institucions obsoletes, de divisions mesquines que no solucionen res, una estructura territorial inadaptada. un sistema de lleis del segle XIX que assegura menys el respecte  dels grans principis, la ineficàcia relativa de l’acció pública, sis milions de treballadors a l’atur a la cerca de treball. Macron deia que s’havia de canviar França i a la primera que va tocar el règim laboral es va trobar amb els sindicats oposant-se. Segons Pierre Danon, a Le Monde, el passat 17 de gener de 2017, Macron és un polític d’aigua tèbia.

Manuel Valls, avui polític orfe  fugit de la família política d’Hollande, de la que és baixa, l’home que el 2008 parlava d’acabar amb el vell socialisme, ha acabat passant-se al liberalisme a la francesa, presentant-.se com un nou element fora del sistema. A les primàries presidencials es va topar amb profunds desacords  i se’l va acusar de provoca una divisió en el món socialista. Pot ser que volgués un socialisme personalitzat a la seva conveniència, tot i que deia que el proper president hauria de ser capaç de reunir l’esquerra en un sol partit, no sobre la persona, sinó sobre les seves propostes.

Manuel Valls ja venia tocat per les eleccions regionals de 2005  que van potenciar el Front Nacional de Marine Le Pen. No volia llavors una fusió amb la dreta. La confusió de les esquerres que no sortirien a la primera volta beneficiaven o a la dreta  dominada per els Republicans o a Le Pin. En tot cas el Primer Ministre Valls no tenia u n futur massa agradable a la vista. Retrets i crítiques arreu. La dreta francesa ho sabia i esperava la seva caiguda.

Valls volia reinventar l’esquerra i va resultar que l’home clau de la refundació política fou en Macron que, parlant  de fer una revolució, va sortir a la política amb una mena de “Junts per França” que va acabar guanyadora. Del voler ser per fi d’esquerres intentant canviar el socialisme, Valls ha acabat presentant-se a Barcelona el diumenge 18 en un acte organitzat per Societat Civil Catalana, fent un míting en el que ha acabat dient que el nacionalisme i el separatisme és la guerra.

Aquest personatge, català, però afrancesat, fent un magnífic espectacle d’oratòria a Barcelona ha demostrat ignorar que l’esquerra no pot anar junt amb la dreta o es perden els principis i els valors. Però ho ha fet com també va fer a França apropant-se i oferint-se a Macron desprès de deixar el socialisme.  Dels drets dels pobles a viure en llibertat i del dret de ls minories nacionals a ser respectades, res de res. Tot era atacar els republicans catalans.

Valls era partidari a FRança de construir una esquerra internacional, segons explicava en un llibre de converses amb Claude Askolovitch publicat per Laffont el 2008. Llavors deia que no abominava del partit socialista, que aquesta paraula  socialisme despertava “tresors d’emoció”. Però volia una política pel segle XXI, definint-se com realista. Ara es presenta a Catalunya arrenglerant-se amb la dreta patriotera del constitucionalisme espanyolista.

Aquest diumenge a Barcelona Emmanuel Valls ha parlat, sense saber-ho  en favor dels que estan contra el matrimoni gay, la investigació amb cèl·lules, fer clonatges terapèutics,  la assistència activa per acabar una vida amb dignitat i un Valls que defensava el laïcisme ara s’agrupa amb la segregació a les escoles, els privilegis de l’església dels rics titular d’escoles. Per a ell fou un diumenge profitós. Per la seva imatge d’home progressista, un desastre. S’ha allunyat de l’esquerra que el va fer primer ministre a França.

Valls a més de confessar la seva incultura revolucionària de maig 1968, no estimava Mitterand ni era sensible amb seu gust per la cultura. Però reconeixia el 2008 que  Catalunya és un regió oberta al món i a Europa, contrària a Castella. Una terra de conquestes al Mediterrani que s’ha de respectar com el Barça. Tot i així ha estat a Barcelona manifestant-se contra el progrés de  Catalunya, inventant-se un esperit violent i dominant que no te res a veure amb el pensament català modern. Catalunya també és al segle XXI, però a diferència de França defensa el seus rets a recobrar l’Estat propi anorreat per La Corona hispànica i la França borbònica.  Ara Catalunya no passa de ser per ell una regió espanyola ni té altres drets que els que li reconegui Espanya de la que no en pot sortir.

Algun dia s’adonarà que es va equivocar d’amics, presentant-se a un acte espanyolista amb el PP, Ciutadans i PSC monàrquic. Un republicà  en un acte en pro dels monàrquics a Barcelona és la imatge de Manuel Valls. Essent un home de pensament lliure haurà d’acabar pensant que Catalunya precisament el que reclama es la seva llibertat com a poble i un ple autogovern, malgrat  la posició en contrari decidida per la Comissió europea que ningú ha elegit.

Manuel Valls  no vol veure que de l’Europa dels Estats hem de passar a l’Europa dels pobles, tampoc vol veure que Catalunya és un fet nacional que segueix una evolució pacífica i vol ser reconeguda com subjecte polític en un món globalitzat i on els Drets Humans i la democràcia són la base del futur, cosa que no es produeix amb els aliats que ha visitat que si donen suport a una actuació recentralitzadora i d’intervenció de les institucions catalanes per Espanya.  Encara no ha entès la revolució catalana.

No es tracta de destruir tot a Catalunya com tampoc  el socialisme democràtic sobiranista català, que no és una utopia i tampoc deixar-se portar per enganys i informacions incorrectes. Que li quedi clar a  l’ex socialista Manuel Valls que el nacionalisme català no té res a veure amb altres nacionalismes explosius que acaben sent un perill per la pàtria, la espanyola inclosa.

Catalunya és un poble plural, divers, pacífic i constant que s’esforça per que la seva dignitat com a poble sigui respectada. No es confongui el Sr. Valls.

Pau Miserachs