
Europeus, països amb problemes socials similars
Els problemes socials i econòmics que es plantegen a Catalunya i al Regne d’Espanya són comuns als dels 27 Estats de la Unió Europea. La lluita contra l’atur i el millorament de les condicions de vida i del treball, fer front a la crisi climàtica i energètica, controlar les activitats de les companyies transnacionals exigeixen solucions harmòniques i conjuntes en la majoria dels casos, és a dir activar la solidaritat europea.
Europeus des del 1986
Les grans qüestions econòmiques no poden ser solucionades per un Estat sol, com passa amb la cooperació amb Àfrica i Amèrica Llatina. La Unió Europea és el prototip d’una nova forma de relacions internacionals que substitueix els equilibris de força per mecanismes econòmics de solidaritat.
La política exterior de l’Estat espanyol, escrivia a El Correu Català el 25 d’agost de 1979, no es pot tractar com un apèndix de l’activitat del govern de l’Estat. Quan ens vam integrar a Europa el 1986, vam afirmar la seva personalitat col·lectiva, assegurant la independència del Regne d’Espanya i reforçar les mesures de seguretat.
Una política exterior basada en la confiança
Estàvem obligats a acceptar les repercussions que aquest fet havia de tenir a l’economia i a l’estil de la política del govern i de l’oposició. Realitzant una política exterior realista basada en la confiança entre el Regne d’Espanya i els altres països que reconeixen el paper que ens correspon per la posició geogràfica del territori de l’Estat espanyol.
La primera realitat amb què ens vam trobar va ser la creixent competència entre els blocs d’Estats industrials. La segona va ser el ràpid desenvolupament dels mitjans de comunicació i les tecnologies que genera interdependència d’interessos entre uns Estats i els altres.
Europeus, per tal de construir esperança
Les raons de la unificació europea no són tan sols les econòmiques previstes en el Tractat de Roma de 1957, ja que l’objectiu era i és construir una Europa per l’esperança i la llibertat, una Europa en la qual tots i trobin cabuda, va dir el 1979 el president del Parlament belga Ferdinand Nothomb.
Sense institucions polítiques comunitàries es veuria incapacitada per prendre decisions conjuntes com ara està fent. “Europa, com deia Giscard d’Estaing no ha estat concebuda com un hipermercat gegant controlat per una classe burocràtica”.
Ajut multilateral amb Àfrica
Europa va organitzar una cooperació d’ajut multilateral amb Àfrica amb la Convenció de Lomé que no afectava l’Estat espanyol en les seves relacions amb altres països de la seva influència idiomàtica a l’Àfrica i Amèrica Llatina.
Aquesta realitat ens feia interdependents, tot considerant que la independència era el resultat d’un cert grau de potencial econòmic i de poder polític que, en el cas espanyol es pot considerar inexistent per què no assegura la vocació pacifista i de creació d’un món lliure i solidari, després del que hem pogut veure en ocasió del 17 d’octubre 2017, deixant en un sac trencat la Declaració Universal dels Drets Humans i el seu desenvolupament en els Pactes de Nova York de 1966 ratificats per l’Estat espanyol.
Europeus sense complexos
La nova Europa es basa en la garantia de les llibertats dels ciutadans en lloc de la burocratització de la societat, a més del principi de la cooperació en lloc de la lluita de classes… També en la seguretat exterior i la solidaritat internacional en lloc del neutralisme.
Els catalans ens considerem europeus sense complexos. Creiem en la Unió Europea com un Estat més, quan en podrem formar part un cop hàgim culminat la nostra independència del Regne d’Espanya.

Catalanisme i esquerra
Els catalans no volien un Madrid centralista A principis de l’any 1978 Espanya era un país per constituir. L’oposició rebutjava la continuïtat de la dictadura i el centralisme. Els grups polítics catalans no volien un Madrid centralista i oligàrquic que és el que oferien les dretes d’Aliança Popular. El 18 de febrer de 1978 publicava al Diari de Barcelona un article amb aquest mateix títol que avui reprodueixo posat al dia.

Tanmateix europeus
Europa sempre ha estat el símbol de la veritable cultura que no trobàvem a l’Espanya de la dictadura. Espanya ha preferit sempre la cultura de la mort i l’espoli amb l’expansió colonial. Espanya tenia un exèrcit ple de generals i d'oficials Espanya ha viscut de la guerra fins que les ha començat a perdre a Amèrica, a les Filipines i a l’Àfrica. Mai han estat partidaris de la cultura de pau fins que Europa els ha incorporat a l’OTAN.