
Europa zona de desforestació, terror...
Els instruments internacionals resulten avui insuficients per evitar la desforestació de països on el terror i la violència expulsen els nadius del seu entorn natural per afavorir l’agronegoci. També vivim una intensa preocupació pels fets de Kazakhstan, ara que Rússia ha enviat tropes per defensar el president Nazarbàiev i frenar les protestes populars contra l’augment de preus, l’escassedat i la corrupció.
Europa, on la política de la pau es limita a dissimular el no desarmament
També s’espera la irrupció de les tropes russes a l’est d’Ucraïna reclamat per Rússia que ja compta amb forces internes prorusses operant militarment. El paper de Rússia seria oficialment el de posar ordre en un territori que es considera part integrant de Rússia, com Crimea, igual que ha fet amb Kazakhstan, país aliat de Rússia i compromès amb l’aliança de països de la desapareguda Unió Soviètica.
La política de pau que es considera un dret humà auspiciat per les Nacions Unides que els experts consideren existeix no sols com a dret natural dels pobles sinó també un dret prioritari als altres drets humans.
Segons les Nacions Unides el dret a la pau és un dels pilars de les mateixes Nacions Unides i la seguretat col·lectiva. Aquesta pau inclou el dret a la llibertat d’opinió, d’expressió, de pensament, de consciència, de creença i de religió. Però avui no es practica el desarmament, sinó tot el contrari, el que queda dissimulat perquè les guerres tenen un rerefons comercial o de localització de recursos energètics i alimentaris.
Un món hiperarmat no és cap factor favorable al desenvolupament
Una educació per desmuntar els prejudicis en favor de la guerra que veiem apareixen als Estats Units d’Amèrica i altres països que fomenten les virtuts militars i els cants de glòria a la violència armada.
Les Nacions Unides demanen des de fa anys que les diferències entre estats es negociïn amb bona fe i honestedat per acordar solucions sense imposar sancions unilateralment, ja que tots els pobles tenen dret a la igualtat i a drets inalienables com la dignitat inherent a cada poble.
A més, hem de recordar com deia Ban Ki-Mon que un món hiperarmat no és cap factor favorable al desenvolupament. La seguretat nacional amb què molts justifiquen la despesa en armament acaba essent un perill per la pau si les armes s’utilitzen a més per crims contra la humanitat.
Europa ha deixat de ser una zona de pau si mirem el que passa a la zona caucàsica. Doncs Europa, encara que militarment desorganitzada com a bloc, per efecte de l’existència de l’OTAN, agradi o no agradi, no s’acaba amb la frontera de Crimea ni amb la de Turquia. La pau és indispensable perquè el creixement econòmic i la millora social no surtin perjudicats per efecte dels conflictes armats que ara s’intueixen a l’est europeu.