ESTRET CAMÍ DE PAS – El Republicà

Joan Alcaraz

agost 22, 2021

Estret camí cap a la independència

L’actual Govern català inicià la seva singladura poc abans de l’estiu, i per això és a partir del setembre quan començarà a veure’s tot el que pot donar de si, de la mateixa manera que el nou Barça de l’era post-Messi. Però deixem ara el futbol i centrem-nos en la situació del país per part d’un executiu declaradament independentista.

Estret camí, però no impracticable

D’antuvi, per assolir el gran repte en aquest sentit, cal dir que el camí de pas és estret, però no impracticable. Estret, perquè la taula de diàleg exclou explícitament, per part del Govern espanyol, el dret d’autodeterminació. Com es pot revertir, doncs, aquesta mancança?

En primer lloc, no renunciant mai a la convocatòria d’aquesta taula, ni que el diàleg, en algun moment, pugui semblar de sords. Però mentrestant es poden obtenir algunes coses que siguin positives per a Catalunya, tot i que les crítiques d’autonomisme per part de la CUP, i probablement de Junts per Catalunya, no deixaran de ser-hi.

L'autodeterminació i la independència són irrenunciables

Del que es tracta és que el Govern presidit per Pere Aragonès no deixi de recordar-nos que l’autodeterminació i la independència són dos reptes no pas fàcils, però sí irrenunciables. I després, que es duguin a terme les millors polítiques possibles en cada sector d’activitat. Això també passa perquè els dos socis no es barallin més del que és raonable, i que aquestes dissensions no afectin l’acció de govern.

Pel que fa a les eleccions, seria indispensable anar una mica més enllà de la majoria absoluta. O sigui, les forces sobiranistes haurien d’obtenir, com a un mínim, el 55% dels vots, o un 60% com a fita prou satisfactòria. I això, almenys, en dues convocatòries electorals successives. Aquest seria un gran pas de cara al reconeixement internacional del procés català, i del tot complementari amb una política exterior que el Govern ha de continuar duent a terme tant com sigui possible.

Estret camí de la via unilateral

Si totes aquestes condicions es donessin i el Govern espanyol continués negant-se a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació és quan entraria en joc la via unilateral, no abans. Això donaria pas a una situació delicada, en la qual el camí de pas seria molt, molt estret. Si s’arribés, en aquest sentit, a anar a una DUI (Declaració Unilateral d’Independència), el país podria entrar -tal com diu Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC- en uns mesos de caos…

Però falta encara temps, per arribar a aquesta situació, i cal fer abans els deures esmentats. Si els resultats fossin, en aquest sentit, prou satisfactoris, ens situaríem aproximadament a l’any 2029, en el qual Alexandre Deulofeu, el conegut matemàtic de la Història, pronosticà la independència de Catalunya.

No sé, òbviament, si tot això podrà ser vero, però segur que és ben trovato.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!