Estats de creació defectuosa

Hem nascut sentint parlar de l’Estat i dona la sensació0 que això de l’Estat és de per vida i no es pot abolir per què la justícia no hi estaria d’acord.

Però l’Estat és una organització que pot patir desordres interns, sobretot per qüestions de poder i el control de les lleis.

L’Estat és també una institució imperfecta que està en constant reorganització orgànica. Un dels efectes és extreure el poder del poble i del Parlament quan comença el procés d’extinció de la democràcia.

L’Estat mostra feblesa quan una part de la societat mostra el seu desacord amb la gestió dels interessos públics oi no es deixa comprometre la seva pròpia consciència que acaba tenint més força que l’Estat.

Els Estats no s’han de construir imitant els existents, pensant que és bo incorporar la novetat en la via institucional, doncs és convenient adaptar la seva estructura i compartir la sobirania dins del mateix territori en una situació d’igualtat en molts casos asimètrica.

L’Estat no està exempt de monopolis i abusos que han de moderar els tribunals amb rapidesa i eficàcia, sense les quals no hi ha protecció real dels ciutadans.

L’Estat ha de respectar el poder de les assemblees parlamentàries i no pretendre substituir-les suprimint la sobirania que els han depositat el poble a l’hora de votar representants, tot i que és cert que no existeix la sobirania absoluta que no es justifica en cap situació si o és fomentant el desordre i la protesta.

En definitiva, com deia Hobbes, la prosperitat no prové del que decideix el poder o un Parlament, sinó de la obediència i concòrdia dels ciutadans i el poder no pugui tenir sensació d’impunitat davant de la justícia.