ESQUERRES CONTRA ERC

Ada Colau, que vol ser ara consellera de la Generalitat per millorar el seu currículum i fugir de la no-reelecció com a alcaldessa, després d’haver ofegat l’economia municipal de Barcelona, se suma a la diputada Albiach, manifestant que no vol pactar amb ERC, perquè sospira per fer una Generalitat entre socialistes i Comuns, estirant pactes puntuals amb ERC, com és lògic fora del govern.

Lògicament, li cal a Ada Colau marginar ERC i presentar la batalla definitiva entre Comuns i Laura Borràs. Que millor que dir que Junts nega la diversitat i practica el nacionalisme excloent. La política de la divisió social en visió marxista, però oblidant que estem en una societat on existeixen els drets humans i aquests drets es poden defensar.

Colau no amaga el seu antiindependentisme i els seus silencis sobre la situació dels presos polítics, fan el retrat de la seva vinculació amb els interessos socialistes del 155 i el control de Catalunya pels seus caps de Podemos, dels que és ara una sucursal troiana.

Ada Colau es pensa que fent demagògia i apareixen cada dia als mitjans dient el que sigui pot millorar la seva imatge i la dels comuns, mentre segueixen el malversament i l’endeutament municipal. Tot és qüestió d’imatge i d’unes paraules sense rèplica. Encara sort que Twitter és encara lliure.

Es pot dissimular la nefasta gestió municipal de socialistes i Comuns que es va posant al descobert, atacant el nacionalisme català, que és una teoria que sempre ha donat resultat a Espanya per unir espanyols contra catalans. Només els hi falta als Comuns posar-se en les properes manifestacions al costat del PP i de VOX, com ja va fer Illa el 2019 també al costat de C’s.

La posició dels Comuns és contradictòria amb el mateix pensament dels comunistes de la República, favorables a l’autodeterminació, ja que el que sí que és revolucionari és treballar per la independència i la transformació social a la vegada, en lloc de donar subvencions i càrrecs als membres i amics del partit.

Lògicament, potser aquestes esquerres ancorades en el lerrouxisme pensen que la política de desestabilitzar les relacions socials és ser revolucionari i com més dividida estigui la societat catalana millor per avançar cap al poder de la Generalitat, enfrontant si és possible, treballadors, classes mitjanes empobrides, i empresaris petits i grans. És allò de crear les condicions objectives per assolir el poder, vella teoria del Manifest del partit Comunista de Marx i Engels.

Les coses han canviat més enllà dels manuals revolucionaris, i els convindria als Comuns llegir allò de l’eurocomunisme de Berlinguer i la nova socialdemocràcia de Willy Brandt, a més de la glàsnost de Yeltsin. Potser s’equivoquen d’objectius. El seu comunisme viu del passat, no del futur, com han fet a Portugal.

No farien millor els Comuns d’oferir ells pactes puntuals a ERC, assumint el sobiranisme com la realitat majoritària dels catalans en lloc de voler eliminar ERC del joc polític? Va sent hora de canviar, però també les velles ideologies obsoletes. Els treballadors no són masses d’analfabets i la majoria dels empresaris ho passa tan malament com els seus treballadors, mentre els bancs els ofeguen a tots i s’asseguren inversions en el sector públic i municipal.