Espanya no vol la llengua catalana, no existeix
La llengua catalana és inexistent a la Constitució espanyola de 1978. Per la llei fonamental la llengua catalana no existeix. Aquesta llei l’única llengua que reconeix és l’espanyola anomenada castellana.
No admeten el fet diferencial català
Un col·lectiu coordinat per Lluís Garcia Sevilla ha produït un treball publicat per Editorial Base, amb testimoniatge de casos, sobre Recopilació d’Accions genocides contra la nació catalana per anorrear institucions, llengua, cultura, tradicions i ensenyament, la identitat en definitiva.
L’estudi considera que sempre s’ha donat per fet la superioritat del castellà sobre altres llengües i es dona per fet que el castellà és l’idioma que els espanyols han elegit lliurement com a vehicular. Un dels primers a dir-ho va ser Adolfo Suárez el 1976.
El català ha sigut tractat com a mostra de provincianisme amb pretensions il·legals d’exclusivitat al territori català Cap espanyol està, per tant, obligat a saber el català i com oficialment només hi ha una nació, parlar de pluralitat de nacions al regne d’Espanya es considera voler trencar la unitat nacional espanyola.
L’Estatut del 78 només ha provocat una reacció unitària i de desconfiança envers Catalunya per molt que el president Pujol es va esforçar per obrir vies d’entesa. Però a l’anomenada zona nacional se segueix lluitant contra la pocavergonya que consideren el que es parli català, l’idioma del separatisme.
Aquesta gent no admeten el fet diferencial català. Mai l’han admès. Expliquen que el governador civil franquista Alfredo Acedo Colunga va arribar a dir a Barcelona el 1952 que no havien fet la guerra perquè el català tornés a ser de domini públic.
Espanya no vol acceptar els informes de les Nacions Unides
Tampoc s’amagaven els unionistes de dir que calia fomentar l’emigració andalusa i castellana a Catalunya, no per resoldre la qüestió de la misèria que hi havia als nuclis rurals, sinó per assegurar el manteniment a Catalunya del sentiment espanyol i la parla de l’espanyol. En aquest sentit, es pronunciava Leopoldo Calco Sotelo el 1981 en tant que president del govern de l’Estat.
La igualtat davant la llei s’aplica taxativament quan es parla del castellà i el govern espanyol fa cas omís a les recomanacions contra la discriminació, la intolerància i la xenofòbia contingudes a l’informe del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides contingudes en un informe sobre les minories derivat d’una visita a Espanya el 2020.
Però Espanya no ha canviat l’article 145 de la Constitució, ni té intenció de canviar-lo, prohibint la federació de comunitats autònomes com podrien fer Catalunya, Balears i València. No és el mateix que passa entre Navarra i Euskal Herria que tenen la possibilitat d’unir-se segons estableix la disposició transitòria quarta de la mateixa Constitució.
Que existeixi la gran Catalunya i la seva unitat com també la reconstrucció de Catalunya reclamant els territoris del Sud de França que es van cedir en pagament de deutes de guerra dels reis espanyols, és el que més preocupa als governants espanyols de totes les èpoques.
El nacionalisme espanyol podem concloure, no accepta Catalunya amb personalitat nacional. La volen despullada i sense veu. És l’explicació de la fragmentació actual i l’enfrontament intern entre comunitats lingüístiques organitzat des del poder espanyol.
Català
Español
Italiano
Français
Deutsch
English
Русский
简体中文
עִבְרִית
العربية
हिन्दी
Български