ESPANYA, MARCA DE L’AUTORITARISME

La pràctica constant de l’autoritarisme ha convertit Espanya en una marca que és l’estigma de la degeneració de la política.

Espanya segueix la tendència homogeneïtzadora pròpia de les dictadures que no garanteixen la convivència entre comunitats humanes diverses. És l’expressió de la uniformitat que neix de la imposició.

Espanya ha fet tot el possible per castellanitzar Catalunya i fer desaparèixer les llengües minoritàries com la catalana.

S’ha volgut fer desaparèixer per tant un dels elements identificadors d’una identitat col·lectiva que és instrument de cohesió social i d’expressivitat creadora, segons es va acordar a la Declaració de Barcelona de 1996.

Espanya ha signat compromisos internacionals de respecte a la seva diversitat cultural i lingüística i, per tant, el compromís del respecte i la tolerància, de l’eliminació de restriccions en l’educació i en els mitjans de comunicació.

Malgrat els compromisos, segueix viva la negativa constant a reconèixer i tolerar, de fet, els drets nacionals dels pobles dits minoritaris que lluiten per la seva existència i desenvolupament en llibertat.

El poder central ha descobert fa anys que una forma de negar drets és amb l’aplicació de lleis restrictives pels tribunals de justícia. La justícia darrerament ha entrat de ple en la lluita política i en el conflicte al servei de l’Estat de què forma part.

Les lleis han servit per imposar límits als drets i per impedir-ne l’evolució cap a una coexistència i política de no-dominació.

El concepte de minoria nacional ha estat emprat per les Nacions Unides en la Resolució 47/135 del 18 Desembre 1992, sense una definició diferenciadora de la minoria lingüística.

La Constitució espanyola no impedeix l’arbitrarietat política i fou concebuda com a intocable i irreformable, contradient el principi bàsic d’una democràcia, creant un règim ambigu que ha permès les accions autoritàries del govern central.

L’autoritarisme nega la llibertat i la tolerància, de manera que fa impossible l’existència de la democràcia, representada per una Constitució paccionada que impideix el desenvolupament de la nacionalitat catalana i és ineficaç per resoldre el conflicte polític existent.

Una mostra més de l’autoritarisme espanyol que defineix la marca España és la recent sentència del Tribunal Constitucional denegant suspendre les ordres de recerca i detenció dels eurodiputats Carles Puigdemont i Antoni Comín, que gaudeixen del dret europeu a la immunitat parlamentària. Per què ho han fet en plena diada de l’11 de setembre? Què buscaven?