Espanya conflictiva

Hi ha gent que ha viscut la dictadura i és fidel als ideals dels seus fundadors. Hi ha gent que ha arribat al poder gràcies a la dictadura i és fidel als seus privilegis.

Hi ha qui segueix pensant que Generalitat i divisió provincial adoptada per el franquisme conviuen de nou. Podem parlar de convergència de criteris i disparitat d’opinions per res.

També hi ha qui pensa que no hi ha esquerres a Espanya per què son filles del feixisme i els partits i la monarquia són el primer obstacle de la independència e Catalunya.

El Rei que ha estat a Barcelona aquest dijous passat no ha anat a Vinebre ni a Flix a conviure amb els afectats per el foc de les terres de l’Ebre. Felip VI no ha mostrat públicament cap interès per conèixer de primera mà el desastre que està patint la comarca ni per agrair als bombers i UME i pagesos de la zona el que estan fent conjuntament.

Però si li ha interessat al Rei d’Espanya trobar-se a Barcelona amb professionals vassalls i empresaris aduladors preocupats per l’agitació política, és a dir, que els seus negocis no surtin perjudicats. És que no pensen que hi ha prou motius per estar agitats i dir prou samarretes de la diada?

No sabem el que costa el Palauet Albeniz a la Ciutat de Barcelona. Però que l’ocupi el Rei una o dues vegades l’any no justifica el cost. Millor convertir-lo en un espai púbic i de visita museística. Si el Rei ve a Barcelona pot anar a un Hotel de Luxe que sempre serà més barat. Tindria varietat per escollir.

Seguim sentint veus contra Catalunya i un Albert Rivera que demana el 155 al PSOE desprès de saber que l’Honorable Joaquim Torra possiblement s’haurà d’explicar en un judici que el pot conduir a la inhabilitació.

Vox ataca amb processos mediàtics que li sembla és una bona política per anar fent-se propaganda de la seva intolerància i al mateix temps anar destruint els símbols de Catalunya. Els cal promoure el desordre i la millor manera de fer-ho pensen que és apuntar contra els màxims dirigents.

L’Espanya castellana segueix avivant el conflicte contra Catalunya negant tot diàleg. Practiquen l’herència imperial del tot o res. El PSOE vol tot el poder i ens obligarà a anar a noves eleccions on haurem de tornar a escoltar la seva portaveu Cayetana Álvarez de Toledo, de trista memòria dialèctica a Catalunya.

Espanya té un greu conflicte de principis polítics i de criteris. La moral política fa aigües arreu. La població comença a veure que els partits actuals són nius de conspiració i de combinacions de poder, disposar del pressupost sigui municipal, comarcal. autònom o de l’Estat, i no diguem del de les Diputacions provincials que ajuden a controlar els municipis mitjans i petits.

Què poc recorden a Madrid que Castella no era més que un Comptat quan existia el Regne de Lleó. Pot ser Covadonga els recordi on van començari l’ajut dels catalans per vèncer el cabdill Almanzor i començar a fer retrocedir el Califat de Córdoba.

Tampoc reconeixeran mai que Catalunya, desprès de vèncer els almohades i conquerir el Regne de València, va ajudar el Regne de Castella a sufocar la rebel·lió de Murcia, i tantes altres coses.

L’Espanya castellana només vol dominar Catalunya i fer la Catalunya castellana. Per això li han servit els partits com el PSOE i Ciutadans. Què millor per els interessos anticatalans que aquests dos partits s’entenguin, com els estan demanant els empresaris potents.

El que no volen veure a Espanya és que el conflicte és l’Espanya prepotent i enamorada del seu desig hegemònic, a més d’impedir legislar a Catalunya sobre el canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.

Canviaran algun dia? Podrem aconseguir que seguin a dialogar al voltant d’una taula? Entendran que Catalunya no és castellana? Podran acceptar algun dia que Catalunya i Castella són dos països diferents? Entendran el que vol dir la dignitat dels pobles amants de la llibertat i la democràcia?

Fotografia: Victoriano Javier Tornel García from Barcelona, España [CC BY-SA 2.0], via Wikimedia Commons