Les malalties infeccioses, contagioses i transmissibles constitueixen un problema que es pot presentar des de un focus local i limitat a una enorme difusió en un mon globalitzat. La lluita contra les mateixes pot exigir unes mides que poden ser locals, nacionals o necessàriament universals. La recent pandèmia de coronavirus obliga a prendre en consideració la necessitat de una correcta detecció, estudi epidemiològic, mesures adequades i unificades, amb intercanvi de informació i de resultats obtinguts. No cal dir que es un objectiu gens fàcil d’aconseguir. La actitud de la OMS es dubitativa i cada país tira cap on li sembla.
Amb massa freqüència la sanitat es divideix de manera elemental i errònia en: medicina (humana per defecte) i veterinària (animal). Però aquest posicionament sectorial no funciona. Es parla molt de la necessitat de “una sola salut” pero alguns s’hi resisteixen. El fet es evident en la pandèmia de coronavirus, ja que la classificació de virus humans i virus animals es purament teòrica i cal exposar que:
La professió veterinària ha lluitat amb èxit contra moltes pandèmies de malalties víriques animals i disposa de amplia experiència sobre el tema.
La experiència de la professió veterinària ha estat menystinguda en la lluita contra el coronavirus. Fet que posàvem en evidencia en un Escoli Albat publicat el 27 de març passat (recordant fets de la dècada de 1960) i reiterat en la reproducció per part de elrepublica.cat del “Comunicado sobre el riesgo de excluir a los veterinarios de la salud publica emitido por la Conferencia de Decanos de las Facultades de Veterinaria de España”.
Malauradament, i evidentment no sols per aquest fet, la pandèmia segueix i possiblement continuï fins a obtenir una vacuna idònia.
Però, per fer una bona tasca per erradicar tota malaltia pandèmica, es fa necessària la investigació dels equips mèdics i veterinaris, estudiar el seu possible tractament farmacològic o biològic, amb la col·laboració de la professió farmacèutica, axis com les mesures socials per poder combatre-la amb l’ajuda dels epidemiòlegs. I dins de la situació exposada seria lògica i necessària la inclusió dels coneixements de biòlegs especialitzats en virologia i de informàtics per aplicar les tècniques estadístiques i l’estudi de algoritmes.
Ens trobem dons que davant de un problema sanitari de tipus pandèmic es necessària la actuació de diversos, molts, sectors professionals.
Conseqüentment la sanitat no pot seguir compartimentada i es fa necessari una SANITAT GLOBAL i ÚNICA, la ONE-HEALTH que predica la OMS i ningú li fa cas, amb inclusió totes les malalties, de totes les espècies i de tots els professionals amb capacitat d’intervenir per aconseguir que sigui real el concepte de que la salut es única.
I dins aquest nou concepte no es pot deixar de banda que la sanitat es un problema econòmic i polític. A partir d’aquí el tema es complica enormement: sanitat publica i sanitat privada, necessitat de decisions polítiques que deurien tenir com a base els informes dels experts i que no tindrien que estar influenciades per les seves ideologies (polítiques i religioses).
La problemàtica econòmica acaba de complicar les decisions a prendre. Les diferencies entre regions, nacions i continents rics i regions, nacions i continents pobres es evident i la possibilitat real de que es puguin posar en funcionament totes les mesures adequades no sempre es possible.
S’imposa un canvi difícil de definir. Es evident la falta de un criteri universal i sempre es necessari recordar que les mesures poden ser molt distintes en una determinada regió, nació, o continent i que pot passar com les decisions de la ONU, que no tothom compleix.
El que cal evitar és que siguin els polítics els únics en decidir les normes a aplicar en el cas de una pandèmia greu per una raó molt simple: no estan preparats per aquesta missió i sols es deuen aplicar mesures consensuades per verdaders comitès d’experts a tots els nivells. I que els jutges no facin de epidemiòlegs ja que els experts per equivocar-se, com tot grup humà, no necessiten ajudes alienes.