Escolis Albats: sant galderic

Avui dia 15 de maig  es celebra la festivitat de Sant Isidre Llaurador, patró dels  pagesos espanyols i de la ciutat de Madrid. Madrileny i de família mossàrab era aquell sant que anava a missa mentre els àngels li feien la feina agrícola  al servei de la família Vargas.   Va viure entre els anys 1080 i 1170 i fou canonitzat a l’any 1622.

Avui gran part de la ciutadania a mes de no ser pagesa viu un poc allunyada d’aquets patronatges pero seria bo preguntar-se si veritablement es San Isidre el patró de la gent del camp català o, com tants altres fets, es una festivitat imposada per el centralisme hispànic.

A l’any 820  va néixer a Carcassona un camperol  que amb els seus dos germans treballava la terra d’altres i  que va defensar els drets dels pagesos  en front dels abusos feudals. No consta que ningú l’ajudes a fer la feina.  Va morir i va ser enterrat  a Sant Marti del Canigó a l’any 900.  Fou canonitzat  a l’any 990 en el Concili de Narbona per el  bisbe Raimon II de Tolosa. Es deia Galderic

El santoral eclesiàstic ha fixat la  festivitat de Sant Galderic el dia 16 d’octubre i es venerat  al Rosselló, Conflent, Vallespir, Perpinyà, Sant Marti del Canigó i rodalies.

Durant la invasió francesa de 1654 les seves relíquies es traslladaren a Barcelona, al monestir de Sant Pau del Camp, després retornaren a Sant Marti del Canigó i avui estan a la Catedral de Perpinyà podent-se venerar una d’elles en el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona.

Existeix un retaule dedicat al sant a la Catedral de Perpinyà obra de Lluis Generes (1685-1687),  un altre a Sant Pere de Prada datat al 1714 i un tercer   a Santa Eulalia de Marqueixanes de 1742.

Galderic va ser   el veritable patró dels pagesos catalans fins el segle XVII en que va ser substituït per Sant  Isidre baix la influencia dels bisbes imposats per Castella.

La seva vida ha estat contemplada, entre altres,   per Reginald de Poc (1627), Marri Jampy (1828)  i Juan Ferrando  (1950)

Joan Amades descriu una curiosa llegenda que explica com, amb permís de Nostre Senyor,  Sant Galderic es va fer càrrec durant un temps  de la porteria celestial per tal de que Sant Pere tingues uns dies de vacances a Barcelona. I Sant Galderic, enfeinat, es va oblidar de la pagesia occitana i catalana  que va tenir tota classe de problemes. I calamitats.  No cal dir que al retornar Sant Pere al seu lloc  el nostre Sant Galderic es va  afanyar a arreglar tots els mals presentats en la seva absència.

Algú s’anima?.  El dia 16 octubre no esta lluny. Galderic deuria ser el veritable  patró de la pagesia catalana, cada dia mes reduïda i cada dia mes necessària.  Seria una manera  de mantenir una de  les moltes  tradicions perdudes per nosaltres  i que tenen el seu origen en la Catalunya Nord.