ESCOLIS ALBATS: POLÍTICA I SALUT ALIMENTÀRIA

Pere Costa

maig 16, 2022

Altres espais

Política i alimentació

A Escolis Albats, sempre albats, som conscients que entrem en terreny perillós. La raó és simple, el límit entre la llibertat de cadascú i el cost social de certs possibles trastorns metabòlics que poden conduir a una pressió dels governants sobre els nostres hàbits alimentaris per tal d’intentar que la sanitat pública pugui reduir el cost del tractament dels ciutadans hipotèticament afectats per malalties suposadament produïdes per hàbits alimentaris que consideren perillosos. Hi ha que pensa que així sembla que alguns polítics fan alguna cosa, ja que en cas contrari ningú sabria d’ells.

El Ministerio del Consumo

Per això es va constituir un “Ministerio de Consumo” que vetlla per nosaltres i exposa les seves opinions sobre el que volen, desitgen, o ens volen habituar a menjar o beure. Tan aviat alaba la dieta mediterrània com es dedica a donar consells oblidant que té finalitats més adequades i importants.

Per altra part, els mitjans de comunicació, d’informació i de desinformació van plens de notícies procedents d’“experts” amb nutrició que no paren d’explicar-nos els grans perills de certs consums que cal reduir o la necessitat d’incrementar el d’altres aliments. Amb freqüència la informació no té origen en cap centre mèdic normalitzat, o procedeix d’una revista o publicació desconeguda.

Però l’efecte sobre la població pot ser considerable, ja que hi ha ciutadans que tot s’ho creuen i acaben convertint la seva vida en un munt de prohibicions dietètiques que els porten a una existència trista, preocupats per la seva ingesta alimentaria fins a límits increïbles, sense recordar que, mentre no es demostri el contrari, sols es viu una vegada.

I aquesta situació arriba a l’extrem de polititzar-se o d’adquirir un aspecte paral·lel a una mena de religió, amb un rerefons ideològic i intransigent que potser tan perillós com el que s’accedeix amb una alimentació anormal i excessiva de certs aliments.

I abans d’exposar alguns casos concrets i explicatius Escolis Albats, sempre albats, es declara una vegada més absolutament respectuós amb els hàbits alimentaris de cada ciutadà/na ja que tothom és lliure de menjar el que li agradi o cregui millor per la salut del seu cos, i de la seva ànima o ideologia.

Política i alimentació, mesures que ens limiten, per la "nostra salut"

Amic lector. Si vostè va a un restaurant és fàcil que hagi de demanar que li portin, a més de la carta o del menú, pa, sal, oli, pebre, mantega i similars, ja que algú ha aconseguit que hagin desaparegut de la taula. I no és sols pel seu cost, falta de personal o mandra d’aquest. Resulta que la causa està a preservar la nostra salut.

Podem donar una ullada al tema vegà. Total i absolut respecte als que volen seguir aquesta dieta, però, si us plau, que el “Ministerio de Consumo” deixi tranquils i en pau als que volem menjar carn que, almenys, la produïda a Catalunya, és de la màxima qualitat.

Agraïm els consells del “Ministerio” però agrairíem més, per exemple, que actues sobre el preu de l’alimentació en general, i no entossudir-se contra productes que no li cauen bé, com últimament ha passat amb el vi. El vi és una font de riquesa, és saludable, alegra la ingesta i forma part de la tan beneïda dieta mediterrània des dels temps bíblics de Noé, sempre clar amb una mica de seny.

Però la idea ja està llençada. A causa del preu del vi ja no es pot demanar una ampolla en un restaurant per motius econòmics, sovint cal conformar-se amb una copa, però no n’hi ha prou. Ara cal eliminar-lo dels menús en què se serveix en una mínima i única copa (i si es demana una segona, un es pot trobar que li representi el 50% del cost del menú).

Ja està bé! Prou complicat és que ens obliguin a viure amb el desori econòmic i la corrupció evidents que ara tenim, perquè a més hagin de decidir el que mengem o bevem?

Sr. ministre. Amb el dinar i el sopar m’agrada beure vi i no m’agrada beure aigua. M’ha entès? I al cap del dia bec, lliurament, la quantitat d’aigua que el meu organisme em demana (per això tenim la set) i que m’aconsella el meu metge de capçalera segons la meva edat i estat del fetge i els ronyons. He de repetir: M’ha entès? I vostè faci el que li sembli bé quant a beure vi, gintònics o aigua amb gas o de l’aixeta.

I faci país, no demagògia.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!