Escolis Albats: plataforma per la llengua

Ja estem al mes d’agost. El de les formidables vacances de fa uns anys i ara el del retorn a la casa pairal, al segon i proper habitacle o, en no pocs casos, a passar-les en la residencia habitual esperant que el setembre ens porti salut, feina, recuperació i que algú ens salvi del desastre econòmic.

Pero qualsevol sigui la destinació familiar agostenca es bo no complicar-se massa la existència i pensar, això si, en els problemes quotidians que tot l’any ens persegueixen i als que no poden donar el temps necessari per atendre’ls.

No ve malament dons parlar de la nostra llengua, del català, i fer algun suggeriment sobre el que podem fer una vegada hàgim tornat a la realitat pura i dura dels propers mesos

Aprofitant aquest impàs em permeto fer un record de una ONG a la que estimo, amb la que intento col·laborar i que te molts problemes als que fer front. En refereixo al la Plataforma per la Llengua.

Crec que es va fundar al 1993. No estic segur i em fa mandra buscar-ho a Google o Vikipedia. El que es important es que existeix i que lluita, amb pocs medis, per resoldre els molt casos de greu discriminació contra el català que amb freqüència es produeixen. Que mes voldríem que poder fer servir la nostra llengua en tot el que es relaciona amb les administracions del país?

Pero la política lingüística espanyola es, i ha estat sempre, absolutament contraria. En pocs anys s’han produït uns 200 casos declarats de discriminació i de conseqüent reclamació, pero no s’ha aconseguit cap investigació, cap correcció i fins hi tot s’han negat els fets i en alguns casos els reclamants han sortit perjudicats.

Espanya no compleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que va ratificar en el seu dia i dintre d’aquest fet cal ressaltar la absència de competència lingüística dels jutges als territoris de parla catalana dins de l’estat espanyol. El Consell General del Poder Judicial ha mantingut la política d’exigir el coneixement del castellà a tots els que formen part del sistema judicial, naturalment, i el català sols esta valorat com un mèrit en circumstancies determinades.

Un regim no discriminatori, no com el que tenim, tindria que modificar l’article 3 de la Constitució Espanyola i considerar que també deurien ser oficials altres llengües a mes del castellà i també demanar la oficialitat del català a la Unió Europea.

Plataforma per la llengua te uns 20.000 socis. Deurien ser molts mes. Treballa com ONG amb la finalitat de promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social i te delegacions al País Valencia, Conflent, Balears i Alguer.

Ofereix, i sempre es bo saber-ho, sobretot als que havent nascut en el franquisme encara podem tenir dubtes ortogràfics i segurament de sintaxis al escriure català, que disposa de un excel·lent servei de traducció i correcció de textos.

En els transcurs dels dos anys passats es poden recordar fets anecdòtics i curiosos com els de que Hisenda no ofereixi atenció telefònica en català, que un Policia Nacional al-legui agressió verbal per adreçar-s-hi en català o que parlar en valencià sigui considerat una falta de respecte, que un casament a Manresa no es pugues celebrar en català perquè el secretari judicial desconegués aquesta llengua o que la Guardia Civil de l’aeroport del Prat requerís a un ciutadà belga el que portava en una bossa que duia sota la roba (que era un recipient que deuen utilitzar alguns operats de càncer de colon) i al respondre-li en català va ser recriminat per el fet de que “Esto es España y aquí hablamos español”. Curiosament ( o no) el belga no parlava castellà i si català i va ser denunciat per pertorbar l’ordre públic.

Escolis albats no es mou de la seva línia de optimisme i bona fe, mes ben dit, de ingenuïtat. Esperem que aquesta nota es tradueixi amb un recolzament a la Plataforma.

Font: La Corbella. Estiu 2020. Plataforma per la Llengua.

N.B. Aquest Escoli s’ha escrit poc després de que a TV3 un membre del Parlament de Catalunya, cap de la oposició, hagi estat interviuat i respost en castellà a les preguntes que se li han fet en català. Quedi clar que esta en el seu dret de fer-ho pero fem nostres les paraules de la Consellera de Cultura sobre la política lingüística de TV3.