ESCOLIS ALBATS: LES PROPINES

Pere Costa

agost 9, 2021

Altres espais

Les propines com a agraïment simbòlic

Escolis Albats tan sols es vol referir al fet normal, més freqüent en temps passats que ara, de deixar una propina al cambrer que li ha servit l’esmorzar, el dinar, el sopar, el cafè o la copa, des d’un punt de vista independent de tota ideologia. Tota persona té dret a oferir una propina després de rebre un servei i com agraïment simbòlic i per altra part el recipiendari té tot el dret a refusar-la si creu que és una incorrecció.

Les propines, vistes com a gest paternalista

Hi ha qui creu que la propina és una rèmora paternalista, ja que el que serveix hauria de disposar sempre del salari adequat que li correspon. També és cert que una cosa no està renyida amb l’altre, ja que una remuneració pot acompanyar a un salari òptim.

Escolis Albats no busca tres peus el gat i declara una total independència amb la qualificació de la propina, bé sigui com un fet just, lògic, raonable i decent o bé patriarcal, capitalista, incorrecte i immoral.

20% pel servei

Però, des del punt de vista independent de tota ideologia, E.A. creu que tota persona té dret a oferir una propina després de rebre un servei i com agraïment simbòlic, i per altra part el recipiendari té tot el dret a refusar-la si creu que és una incorrecció.

Dins la meva memòria, que amb freqüència fa figa per raons de l’edat, recordo les meves primeres visites a la nació germana i amiga que està més amunt dels Pirineus, en què a la factura del restaurant estava especificat el 20% com servei. No recordo si a la nostra pàtria imperial era igual o no. La causa es deu al fet que jo tenia poc tracte amb restaurants, en aquells temps pretèrits.

Les propines, cada cop més restringides

Però, Escolis Albats van en to de pau i d’actualitat. El problema és que la propina existeix, lliurement, però és una realitat, cada dia més restringida per diverses causes, entre elles la crisi i l’ús de targetes de crèdit que dissimulen el compliment de l’hàbit gratificador.

Pràcticament molts ciutadans ja no utilitzem diners, sigui en paper o monedes, i paguem quantitats francament ridícules com pot ser un cafè sol, amb targeta de crèdit.

Les propines amb targeta, arriben íntegres?

I és el moment de preguntar:

Si jo demano a un cambrer, o cambrera, que em carregui en el pagament amb targeta de crèdit un arrodoniment de la quantitat que li dec en concepte de propina, la meva propina arribarà íntegra a les seves mans?

Sé que és un problema d’economia minoritària, però les respostes que m’arriben són tres: a) Si ho carrega a la targeta, no rebo res de la seva gratificació. b) Gràcies i estigui tranquil perquè la propina m’arribarà integra. c) Miri, les propines se les queda el “que talla el bacallà” i després ens reparteix una quantitat entre els empleats.

Recurs al TSJ en defensa de la propina

Espero que la sempre activa política fiscal no fiqui el cap en aquest aspecte insignificant de la nostra economia, però sí que potser cal que els consumidors tinguem una mica menys de pressa en pagar i estiguem segurs de què ningú aprofita l’ocasió per un “petit negoci” a compte de les propines. La pandèmia no ho justifica tot.

Fa poc, l’admirat Quim Monzó es va referir al tema en la seva columna de La Vanguardia i sense el seu permís, ja que a l’agost és difícil localitzar a algú, exposo que es referia al problema indicant que CCOO havia presentat un recurs al TSJ, en defensa de la propina i que el seu veredicte era que l’obligació d’una empresa sobre la no acceptació de propines era improcedent.

"Ho sento. Mai deixo propina"

I recorda un acudit de The New Yorker, en què un ciutadà acaba de dinar i paga sense deixar propina, la cambrera mostra cara de sorpresa i el comensal diu: Ho sento. Mai deixo propina. Em sembla degradant. Quim Monzó deixa un comentari càustic, propi d’ell: el més probable és que el comensal fos editor.

Per la meva part i coneixent, sense xifres exactes, la remuneració oficial del sector i l’excel·lent atenció que, quasi sempre, ens dediquen per donar-nos el servei corresponent hauria d’estar ben actualitzada la possibilitat d’integrar la propina, sempre voluntària, en el pagament amb targeta de crèdit i amb més raó quan el citat servei és perfecte. I per favor, lliure d’impostos.