ESCOLIS ALBATS: FLOQUET DE NEU

Hem arribat a un extrem que la política fot fàstic i perdonin l’expressió. Cada dia es fa més difícil llegir la premsa sense  sentir aquesta sensació, però Escolis Albats, sempre albats,  voldria recordar i donar cabuda a  un resum de dos articles publicats a diaris de diferent color com es pot veure tot seguit.

La Vanguardia  de 13 març. Joan de Segarra escriu la seva Terrassa sota el títol de Nfum Ngui, nom de Floquet en la llengua de la tribu fang en el territori on va néixer. Es refereix naturalment  a Jordi Sabater Pi   i a la  mort de Floquet el 24 novembre de 2003. També  que Joan Clos l’havia qualificat de ciutadà molt especial, que havia  passat trenta-sis anys fent-nos companyia, que s’havia fet un motlle del seu físic per tal de recordar-lo en una estàtua i que Portabella li havia confirmat que seria axis. 

El Mundo del mateix dia. Ricardo Colmenero opina sota el títol més explícit de “Colau contra Copito”   recordant que l’escenari proposat per l’estàtua era l’Hivernacle del Parc de la Ciutadella. I transcriu les següents  paraules d’Oriol Sabater, fill de qui va salvar a Floquet que estava al costat de la seva mare morta, on eren per alimentar-se d’una plantació de plàtans: “Mi padre enseguida se dió cuenta de que se encontraba ante una criatura extraordinaria y me parece una absoluta estupidez, que falta de respeto, parece que haya un interés manifiesto en borrar el recuerdo de este animal. Es indignante”.

I recorda  que Floquet a més de viure trenta-nou anys a Barcelona i va deixar 22 fills, 11 nets i tres besnets que demostren que no va tenir una mala vida. Va morir de càncer. Després de l’autòpsia les seves vísceres foren distribuïdes pel seu estudi a l’Institut Dexeus, al Banc de Teixits Animals de Catalunya i a la Facultat de Veterinària de Bellaterra.  No oblidem que és l’únic albí conegut de la seva espècie.  La resta foren incinerades,  posades en una urna biodegradable i enterrades en el Zoo de Barcelona  al costat d’un arbre africà. Avui tot ha desaparegut.

Personalment, crec que cal recordar la cura que varen tenir d’ell els serveis veterinaris del Zoo de Barcelona i de manera especial a  Roman i Miquel  Luera  i també  a l’esposa del primer, ja que varen   adoptar-lo a casa seva  a causa que  necessitava una recuperació excepcionalment complicada  Després es  va produir l’anecdòtica visita de Floquet amb la seva “mare adoptiva” a l’Ajuntament  i la seva defecació davant  l’alcalde Porcioles. La  separació de l’animal  de la família Luera  va ser un cop psicològic  fort que  va obligar a interrompre les visites de l’esposa de Roman Luera  al zoo per  evitar la desesperació que  manifestava Floquet en veure-la. 

Floquet de Neu forma part de la història de Barcelona, encara que sembla que a algú li faci nosa. Joana Bonet   assegura  que Barcelona li deu una declaració d’amor. Hi ha una  petició a Change.org., organitzada per Edu Fernández per una recollida de firmes a favor del projecte.