ESCOLIS ALBATS: ESCRIPTURA I PICTOGRAFIA

El món funciona així. A un li ensenyen a llegir i a escriure i aconsegueix fer-ho més o menys malament. Alguns s’atreveixen a escriure coses que han de llegir o pensen que llegiran altres. Normalment, quan s’escriu sobre temes de la pròpia professió un es defensa millor, però no es pot oblidar la ortografia ni saltar-se la sintaxis (sobretot si es un català format durant el franquisme) i generalment cal un vocabulari ampli, variat i extens. El problema s’agreuja quan un escriu en un mitjà periodístic i sense ser del gremi, si bé amb paciència i resignació, amb l’ajuda de diccionaris i de la lectura dels clàssics de la llengua, un pot arribar a fer un paper suficient per no endimoniar als puritans de l’idioma que, tot sigui dit, fan cada dia més falta.

Quan ja s’ha començat a superar la fase negativa del problema, un pensa, sobretot si l’edat ja pesa, que pel que li queda d’estar en el convent tampoc fa falta amoïnar-se massa, perquè els lectors solen saber disculpar-ho.

Però ara la cosa es complica. Em refereixo a un fet que m’està produint vertaders malsdecap, ho confesso, són els pictogrames, emoticones, acrònims, sigles i similars.

Els pictogrames són quantiosos i solen tenir caràcter universal i entenedor. Però, alguna vegada es posa de moda modernitzar pictogrames, ja gravats des de la infància en la ment, i sovint obliguen a pensar-ho abans de prendre decisions. Em refereixo, a tall d’exemple els que diferencien els WC masculins i femenins. Cal fixar-se bé, alguns dels més moderns porten fàcilment a errors o seriosos dubtes.

També hi ha pictogrames que no se sap a què es refereixen i cal fer un esforç per conèixer els de tipus general i els que fan referència a la pròpia feina o professió. És trist que et diguin: “però que no ha vist el rètol?” i resulti que és un simple pictograma indesxifrable.

Les emoticones són una altra història. Són magnífiques per contestar un WhatsApp o un e-mail sobre el que no sabem que respondre, ja que ens donen un ampli ventall de solucions al respecte, des d’un aplaudiment total fins a una reprovació plena. Estalvien molta feina. És una oferta enorme, cada dia augmenta i alguns són de difícil comprensió i aplicació. Amb les emoticones el problema no és greu ja que, si s’entenen, doncs be i sinó també, algunes fins i tot alegren la vista.

I queda un altre grup de llenguatge comprimit que espanta, es el dels acrònims i sigles. Com a exemple, exposo tot seguit un resum de les que m’han semblat més freqüents, seleccionades del llistat de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) en el seu recull sobre “Sigles i acrònims”:

AVE, AFA, AMPA, AV, BUP, BOE, CIF, CP, CIRIT, CD, CD-ROM, CE, CEE, CGP, CSIC, CCRTV, CPN, DO, DOGC, DIEC, DNI, EGB, ESO, EUA, FGC, FMI, FM, GC, GU, HTTP, I+D, IAE, IBI, IVA, IRPF, IPC, ICS, IEC, INEM, IBM, ISBN, LAU, LRU, LOGSE, MACBA, MNAC, NIF, PC, ONU, OPEP, OTAN, OMS, ONCE, ONG, OBC, PAS, PB, PN, PIME, PM, PD, PVP,PIB,PNB, PAAU, RAM, ROM, PD, SS, SP, SA, SGAE, SL, TAE, TV, CATV, TGV, TC, UEFA, UE, UCI, UAB, UdeG, UdeL, UVic, UNED, UOC, UPC, URL, UPF, URV, WWW.

Es pot afegir una sopa de lletres, reduïda, originada en el món de la política catalana: AC, PDeCAT, JxCat, ERC, SI, FNC, PNC, PSC, CDC, PPC… El llistat se suposa està a les beceroles.

Algunes de les sigles ja han estat incloses en el llenguatge col·loquial, substituint a la denominació real, altres no tant, algunes ens deixen astorats. Seria interessant obrir un concurs públic per veure qui té més coneixements en desxifrar sigles i acrònims per remunerar-lo.

És impossible recordar-les totes i, per tant, cal demanar a tothom que escrigui un text, sigui periodístic, literari o tècnic que, per favor posi a l’inici, al final o després de la primera vegada que la utilitzi la seva definició amb totes les paraules i lletres.

La vida ja és prou complicada i hauríem d’aconseguir fer-la mes fàcil fins i tot quant intentem evitar dificultats i trobar solucions. Per cert, un dia parlarem de les contrasenyes, un altre embolic colossal i reiterat.