ESCOLIS ALBATS: ENERGIES RENOVABLES

Tretze entitats per la defensa del medi ambient de l’Alt Empordà reclamen que es faci una planificació pel conjunt de la comarca, davant l’allau de projectes sobre energies renovable, perquè es una comarca atractiva per a instal·lacions de producció eòlica i fotovoltaica.

Els projectes Galatea a l’Albera, d’horts solars a l’Escala, Ordis i Fortià, instal·lacions hibrides al Far i la Jonquera i altres planificacions a Garriguella, Vilajuïga, Pedret i Marzà, Palau Savardera, Garrigoles…

Fa poques setmanes em van interessar dos articles aclaridors de Conchi Lafraya i Lorena Farràs respectivament: El sector energètic es mou a la velocitat de la llum i jugarà un paper clau en el futur, perquè es van a mobilitzar uns 240.000 milions d’euros en 20 anys, per invertir en la transició energètica a la qual s’ha compromès el país. Es preveu que es poden generar entre 250.000 i 300.000 nous llocs de treball. Al flexibilitzar-se la legislació catalana al respecte es creen problemes en les ubicacions. Les millors zones són, bàsicament, les terres de l’Ebre i de l’Empordà.

Al mateix temps, he recordat un text sobre el tema. Es de Xavier Febres en “Apologia de l’Empordà”. Em refereixo al capítol “L’energia eòlica es queda sense bufera”. Faig un petit “tallar i enganxar” sense més comentari.

“A l’Empordà, palau del vent, no hi ha ni un sol molí d’energia eòlica o aerogenerador. Al Rosselló, de l’altre canto immediat de la frontera, el mateix vent alimenta el parc eòlic més gran de França…..L’Alt Empordà va ser la comarca pionera en la implantació de l’energia eòlica a l’Estat Espanyol, amb una central a Garriguella (1984) i una altra a Roses (1990). La primera avui fora de servei i la segona desballestada. Set parcs eòlics van rebre autorització administrativa a l’Empordà, però no se n’ha construït cap. Tot i que la Generalitat preveia cobrir el 20% de la demanda elèctrica catalana mitjançant l’energia eòlica al 2020. Altres intents al pla de les Gates a Roses i a Vilopriu van fracassar.”

Semblaria que estem perdent una font energètica no contaminant, abundant, inesgotable i competitiva. Xavier Febres acaba pensant que la tramuntana empordanesa de moment no serveix de res en aquest aspecte, però insisteix que a l’altre canto immediat, a la frontera el mateix vent genera la situació inversa.

Però la contaminació paisatgística és important i cal tenir-la en consideració. Caldria sortir de l’atzucac plantejat entre l’ecologisme i les necessitats energètiques. Tot és necessari i cal equilibrar-ho, per evitar produir excessos com els de l’urbanisme de la costa empordanesa, que difícilment i malauradament ja no tenen remei i al mateix temps, no quedar enrere en la cobertura de les necessitats del país en energies renovables.

Hi ha temor a una proliferació d’instal·lacions per produir energia eòlica i fotovoltaica amb arguments similars, però la tecnologia és eficient, no sols per grans instal·lacions, sinó també enfocat a la producció per a ús particular i alguna cosa caldrà fer per reduir l’ús d’energia fòssil, amb tot el seu pes econòmic, juntament amb el fet de ser vehicle de sucoses taxes fiscals i de comissions encobertes.

La realitat és prou coneguda, la situació no es pot perllongar massa i és necessari no obrir més fons de contradicció, perquè en tenim més que suficient, a part de l’energia fòssil o renovable, en debatre sobre vacunes i pandèmies, dretes o esquerres, imperis o nacionalismes, llibertat o dictadura, pau o guerra, fronteres o lliure circulació, república o monarquia, llengua pròpia o imposada, cultura o tecnologia, joventut o vellesa i un amplíssim etcètera que cada lector pot omplir lliurament.

Però, últimament, arriben dades molt dures sobre el consum elèctric mundial que s’incrementa imparablement amb l’ajuda del fort desenvolupament del sector digital amb grans necessitats d’energia. El “núvol” no es immaterial sinó un enorme usuari de la mateixa. YouTube, Google, Facebok, Twitter, Amazon… presenten una gran demanda energètica que esta en augment i el desplegament del 5G incrementarà encara més el problema.

Clar que el gran perill és l’origen d’aquesta demanda d’energia atès que el 80% de la producció mundial encara dependent de la energia fòssil. Al Estats Units l’energia verda és poc significativa. Xina es sustenta bàsicament en la energia del carbó i a Espanya les fons principals són encara el petroli, el carbó i el gas, seguides de la nuclear.

P.D. Aquest Escoli va ser escrit abans de la publicació de l’article d’Alfons Bech sobre Antonio Turiel i el seu llibre “Para dejar de creer en los cuentos. Sobre el libro Petrocalipsis”, que no he pogut llegir encara. Avui hi afegim que, potser els nostres models de vida hauràn de canviar en el futur, potser estem a l’inici de la desaparició de la nostra espècie sobre la terra, però el realisme imposa intentar trobar solucions, encara que potser inicialment no siguin les òptimes.