ESCOLIS ALBATS: DE SÈNECA A EPICUR

Pere Costa

març 21, 2022

Altres espais

No funciona la política municipal, ni la política catalana

El meu grup d’amics jubilats, i amb artrosis, està preocupat, estem preocupats. Massa coses que no funcionen. No funciona la política municipal, ni la política catalana, ni la política espanyola, ni la política europea, ni la política mundial, si és que existeix.

De Sèneca a Epicur, polítics amb principis ideològics diferents, però ben compatibles

Preocupa el canvi climàtic, les pensions, la seguretat social, el nivell de vida, els extremismes de la dreta i de l’esquerra, les imposicions dictatorials, l’estupidesa mundial jugant amb foc, la guerra, la mort, la falta de decisions.

Recordem que després de la Guerra Civil Espanyola va seguir la guerra mundial, amb 30 milions de morts de la que ens vàrem escapolir a canvi de quaranta anys de dictadura de mal record, per acabar en una democràcia que té poc de demòcrata per una intransigència generalitzada i la pèrdua de valors, amb l’antipatia estúpida dels que fàcilment podrien pactar i tirar del carro, però el seu egoisme polític no els hi permet. Els que tenim experiència de dues guerres i una postguerra dictatorial ja no tenim ni veu ni vot.

Que poden fer quatre jubilats al voltant d’una taula amb un menú acceptable, a part d’intentar viure? La pandèmia a acabat amb les tertúlies i reunions amicals, allunyant-nos no sols del nostre grup plural sinó entre gran part de la ciutadania. I políticament no existim.

Estem farts dels que portem la batuta a quasi tots els ambients i voldríem arribar al final, el nostre, el de tots, amb pau, la salut que sigui possible, tranquil·litat i bons aliments. No som egoistes. Voldríem col·laborar, però ningú ens escolta.

Avui l’estrès quotidià és evident i és difícil deslliurar-se d’ell. Tothom va pendent de les xarxes socials i dels WhatsApp, freqüents i quasi monosil·làbics en molts casos, el plaer intel·lectual de la conversa tranquil·la s’està diluint mentre el plaer del consumisme i d’una activitat artificialment modulada porta a la insatisfacció. I la situació es complica cada dia.

Potser seria necessari parar, reflexionar i buscar un racó per l’ataràxia. Ara que no s’ensenya filosofia, ni llatí, ni es recorda als clàssics ni als “principis ideològics” potser seria bo aturar-se i recordar a Sèneca i a Epicur, ben diferents però ben compatibles.

Sèneca: no hi ha vent favorable si no saps on vas

Aquest Escoli sembla va pel camí de convertir-se en un medi d’autoajuda i no voldríem que fos així, ja que l’autoajuda és feina personal, de cadascú, però això no és obstacle per recordar algunes frases del filòsof estoic i de l’ídem epicuri. No són les més conegudes, però aporten simplicitat i saviesa.

Sèneca: No hi ha vent favorable si no saps a on vas./ Les veritables batalles es lliuren en el nostre interior./ Tinguis cura amb l’esterilitat d’una vida ocupada./ El que sols pensa a viure no viu.

Epicur: El plaer és l’absència de dolor i sobretot de la inquietud de l’ànima./ Si no estàs content amb les petites satisfaccions de la vida res t’acontentarà./ És absurd demanar els deus el que cadascú és capaç d’aconseguir ell mateix./ Qui oblida els bons moments que ha passat és que ja s’ha fet vell.

Escolis: Cal lluitar contra les preocupacions garrepes o llunyanes, ja que no deixen fruir del present./ Cada dia en eixir de casa cal pensar i acceptar que trobaràs algun fet desagradable./ La majoria de les coses que passen en les xarxes socials no són importants, es poden solucionar o són irresolubles./ Cal aprofitar els moments dels petits plaers, o no tan petits, si és possible, i deixar de preocupar-nos./ I esperar la pau.

Aquest Escoli creu que la felicitat exigeix treballar-la i, sigui petita o gran, aprofitar-la perquè el demà és un misteri sobre què sempre es pot escollir entre el nirvana, el buit o el cel.

Possiblement, cal aspirar al fet que, com més tard millor, algú ens recordi per haver respectat la natura, haver estimat, haver aconseguit ser considerats com a bones persones i haver viscut en la utopia de la globalització total incloent la de la pau.

Sembla un sermó quaresmal, però bàsicament és un resum esbiaixat d’una conversa de jubilats potser un poc pirats.

Ens sentim al costat d’Ucraïna i ens dol la ineficàcia forçosa!!! Potser podríem optar pel típic “don’t worry, be happy” tanmateix, no és possible, estem preocupats i això allunya la felicitat.

Salut a tots i a totes.

Si t'ha resultat interessant l'article, comparteix-lo!